TOT EN MINIATURA..!

 

TOT EN MINIATURA..!

Ja en fa temps que
les il.lusions s'han
vist reduïdes a dintre
de petits atuells de
cristall de murano.

Cada jorn adopten
formes canviants:
de codolells se'n
passen a crancs,
de crancs a esfilagarsades
algues vermelles,
de vegetals a estrelles
de mar...D'estels marins
a cavallets de mar...
Però tot amb miniatura.

Des que s'hi va encallar
aqueix vaixell en un banc
de sorra,
restares repantigat
a sobre del rocam,
aleshores, entrellucava
com el blau del cel i,
el turquí de la mar
s'hi confonien, fins a no
assabentar- me'n, si n'era
a l'empiri o a sobre de les
apaivagades aigües.

Potser hi sóc jo la que
viu a dintre d'un flascó,
hi sóc jo la que tot ho
barreja de deformitats,
la que hiberna al fons
de les esclovelles,
la que s'hi recobreix
de llargues gramalles.

De les llangoroses
llàgrimes, amaro perles
resplendents, que amb
argúcies d'arquer, hi
llanço envers els
firmaments, convertint
els núvols en pàmpols
daurats.

Hi va ser en un lapse
de temps, que algú en
gaudiria àmpliament,
de posar- li'n llisquets
al meu cor.

De llavors ençà, que
esguardo les coses de
colors emmusteïts,
que escolto sons de
capficats borinots,
que tot ho assaboreixo
amb tast amarg i,
flairo essèncias
de sofre, ...de la mateixa
manera, que detecto
al palpís dels meus dits,
l'aspror de qualsevol
objecte.

N'hauré d'arrencar- me
la grossa pell de búfal,
que m'impossibilita veure
més enllà de les foscúries,
com també en faré esclatar
els barralets, on rauen
empresonades les alegrances.

Rebo missatges d'un cargol
atordit, força encaputxat,
que no sap com descargolar- se'n
de dintre de la seva closca.

Aturat, roman des de fa molt
de temps al mateix indret.
Potser n'és mort..?
o pateix de catalèpsia..?





Adela Payá i Prats
            🦀