LlUNA PLENA..!

 

LlUNA PLENA..!

Avui la lluna
en farà festa gran;
mentre me la miro
amb desconfiança.

Des que em vaig
assabentar de les
tretes macabres
d'uns desllorigats,
tot ho analitzo amb
vidre de multiplicar.

De menuda pensava
que vivía al paradís,
llevat de les accions
maldestres d'uns pocs.

Avui entrelluco als altres
i me n'adono que n'hi ha
un munt d'embruixats pels
encanteris dels abusadors.

Mai no n'hagués imaginat
que vivíem immersos
enmig d'una lluita
còsmica, on els més
forts li trauen les seves
queixalades als més afeblits.

La mateixa història    
de sempre, altament
repetitiva;
una experiència faltada
de sentit comú, fins a
conduir- nos als orcs
dels embogits.

Em pregunto com podem
inaugurar un món millor
per a tothom, sense que
els malvats en prenguin partit
al voltant de les nostres
vides...
N'hauríem d'espaordir- los
amb polsim de pica pica.

Es necessita tenir- ne
molt mala bava,
davant del fet
de conquerir planetes,
on s'nicien els
primers passets d'una
raça novella.

Ignorants dels nostres
orígens, poblem una
esfera celest, que molts
cobegen...El nostre principi,
barrejat de confusions.

Avui la lluna
en farà festa gran;
mentre me la clisso
amb recel.

Una existència mancada
d'esperances, hui per hui,
escanyolides,
on a cada instant
s'hi projecta desbaratar
els anhels dels humans.

Una lluna establerta
artificialment,
que només s'hi acontenta
de jugar al corro de la
patata amb la Terra;
amb propòsits escabrosos.

Precisament, avui, abillada
amb el seu vestit sencer
de brillants, esclata de
riure, fent mitja volteta,
la seva part fosca no ens
la vol mostrar, perquè allà
hi amaga coses, què ens
enrojolaria les galtes.







Adela Payá i Prats
            🌕