QUÈ ESTEM VIVINT..?

 

Pintura: EL BOSCO
    (1450-1516)

QUÈ ESTEM VIVINT..?

Segueixo un camí
incomprès,
qua algú el volia
per mi, encara que
el detestés.

He viscut emplenada
d'un caramull de
preguntes i tanmateix
a hores d'ara, no
n'he trobat cap resposta.

Potser he complagut
a algú, el qual desconec,
i continuo deixant
empremtes i petjades
a sobre d'un planeta
que m'estimo de tot cor.

La meva ànima s'hi sent
força convulsionada,
i la veig com amoïnada
amb mi, no sé quina cosa
és la que desitja, però
passem tostemps argüint.

Viure a cegues sense
assabentar- se'n de res,
n'és un xic molest,
desconsiderat i, aspre.
És arrossegar una pedra
que acabarà convertint- se
en rocam,
fins a soterrar-me
sota un esplendorós esbaldrec.

Hi estem instaurats en 
l'espectacle de les negacions,
de la incomunicació,
dels mots engolits a dintre,
d'una posada en escena
reiterativa, amb un deixar- se'n
endur, per acabar xafigats
com les treballadores formigues.

A tothora n'hem d'enllumenar
els viarons, al davant d'una
munió de guerrers contraatacant,
contraris a la vida,
doncs quan defalleixen les
suposades energies, demanis
un incís al bell mig dels
caminois i, no obstant això,
no trobis aliances amb ningú.

Et supliquen que continues
entre fingiments d'existència,
però ja has decidit que no
n'estàs d'acord amb els jocs
dels inventors: be s'hi assemblin
als creadors,
als farsaires o als robots?

Segueixo un camí enclotat,
on els meus ulls s'hi neguen
a esguardar tantes insensateces,
tants paranys, tantes injustícies.

El cos s'emmalalteix d'albirar
bestieses,
d'entreveure paisatges
plastificats,
de restar en un món amb
el que no comparteixis cap cosa,
de perseverar sempre
en les inutilitats del que no ens
deixa avançar.

Mentrestant, entrelluquem
fanals extints en un planeta
que lluita per omplir-nos-en
d'espurnes daurades...

N'estic fastiguejada de no
poder existir com tant
me n'hagués agradat;
d'alenar bafs de llangardaixos,
capficats en retallar- nos
més i més els nostres
collarets genètics.

Desconsolada d'ataüllar
tant de sofriment al nostre
voltant,
desesperada de sotjar com
de retardats hi som, en no
saber valorar tot el que
hem entaforat a dintre nostre,
per acontentar- ne a uns sonats.


Què estem vivint.. ?







Adela Payá i Prats
             😕