AMB LA CUA ENTRE CAMES..!

 

Pintura: Salvador Dalí
                (1904-1989)




AMB LA CUA ENTRE
CAMES..!



Com poncella encara
per obrir- ne els seus pètals,
t'eternitzes,
en no voler mostrar els
teus colors,
la teva essència,
els teus perfums.

N'ets un home poruc.

Com bagot penjadís
entre pàmpols,
et perpetues fins a
convertir- te en raïm
passa, alhora corrugat
i, moradenc.

N'ets un mascle ensopit.

Com fulla voladissa,
n'has optat per davallar
pel terra, en comptes
de traspassar els abismes.
La tardor et farà
invisibilitzar- te
en grums de polsim.

A dintre de núvols blancs
i mig esmorteïts, te
n'has atrinxerat, fugint
de realçar els teus trets.
Em pregunto, de quines
coses et fas fonedís.?

N'ets un homenívol caguetes..!

Per què no nasqueres
sota terra, com ho fan
les queradilles, les cebes,
les safanories, els porros,
els naps..?
Així haguessis estat ben
còmode,
creixent o decreixent
al teu antull, sense haver- ne
de danyar ni tant sols de
destorbar a cap criatura.


Els valents no donen
explicacions al davant
de ningú;
els covards s'exposen
com pallassos de coloraines,
i en haver d'explicar
fets seriosos, s'introdueixen
a dintre dels seus ous.

Viuen tostemps acotxats
a sobre de màrfegues
gelatinoses, i en poder
escapolir- se'n, s'empolainen
amb un munt de caretes
llefiscoses.







Adela Payá i Prats
             🥚