UN PART DOLORÓS..!

 

Mar De La Plata
   (Argentina)

UN PART DOLORÓS..!




Bramuleges, mar
enfurismat, entre
aldarulls d'onades
embravides.

Et surten cargols
a sobre de la testerola,
vomiteges colobres
adamantines.

Ja no saps com
n'hauràs d'aturar- te,
on tot al teu pas
ho llances contra
les airines.

Peixets espaordits,
en fan saltirons
amb més força
del degut;
l'astre Sol descompost,
es barreja amb les
turqueses arremolinades;
i, un bust,
de nívia escaiola
emergeix de les aigües,
s'hi fa present enmig
de l'oceà.

El nas i els ulls,
rauen  espicassats
pels becs de les blanques
gavines,
potser, confoses
en detectar el fals
nodriment,
i, tanmateix, volgués
aqueixa clepsa mig
arrodonida
resplendir com
< luvarus imperialis>
n'és l'excusat d'una
munió d'aucells.

En arribar a vora de mar,
com fum expel.lit pel
onatge salvatgí,
rodola com una closca
amb manca
de cabells i conques
orbitàries, badívoles.

El cos de dubtosa
porcellana, s'ha estavellat
contra els roquissars
marins, espolsegant- los
de volves de polsim.

Els crancs feligresos,
en fan culte d'un
cossatge trencadís, on
es tenyeixen les seves
còrpores d'un ambre
cendrós.

Baladreges, mar
fastiguejat, no pots
suportar elements
estranys, a l'interior
dels teus budells.

En fas explosions de
tot allò que no et
pertany, menys encara,
una estàtua antiga
amb prerrogatives
de veneració.

Escopinades a sobre
del sabulós de tot allò
que grosserament s'ha
inserit al fons del pèlag.

El tors d'algeps,
s'arrela a la sorra com
fong invasor, gegantí;
ara mateix, s'hi assembla
a un llop marí.

De a poc a poc, hi va
creixent, com símbol
d'adoració.
Extasiat pels aplaudiments,
va engrossint- se de
mica en mica.

Potser, estavellarà
de tanta vanitat
amuntegada, any rere
any....!












Adela Payá i Prats
             🔵