UN CORC AL COR..!

 

UN CORC AL COR..!





No calia ser- ne
exposats
públicamente,
a sobre d'antigues
prestatgeries.

Vivíem a dintre de
les esclovelles,
allotjats en
bandejades estances.

S'adormíem al fons
de corol.les en flor,
esperant la sortida
de l'astre Sol.

A sobre de papers
esgrogueïts, n'havíem
signat un amor callat,
privat de vanes
demostracions,
de clams innecesaris,
de manifestacions entre
les omeses paraules.

Ens féiem els desconeguts,
guarnits d'ulls per tot
arreu.
Empolainats de llambrecs,
nodríem unes estimes
escarseres d'amanyacs.

No n'érem amics de
exhibir- nos al davant
de ningú
ens agradava romandre
al marge dels altres.

Ens estalviàvem juicis
i, prejudicis;
voletejàvem als nostres
somnis amb ales espicassades.
Disposàvem d'un indret
a l'astral, on a borbolls
ens estrenyíem amb força.

A tocar dels estels,
un enfilall porpra
ens tenía reservats dos
escambells i, enllà
xarrotejàvem el que no
ens estava permés al món
de les irrealitats

Ens féiem amagadissos
entre una clamadissa
de veus desentonades,
perorant ordres a destemps.

El nostre <voler> a la Terra
hi va ser una obaga d'home,
arrencant- se el seu cor i,
substituint- lo per una
ullera de llarga vista.

Aqueix encís nostre
hi va restar
eclipsat pel teu afany
<of recollecting girls>
aleshores, hi vaig deixar
que gaudires dels teus
tatuatges pinzellats
dessobre les pellofes.

Habitant de Gaia, n'havies
estripat la clemència per
les querences.... copsades
n'eren de fullam dessecat i,
pètals corcats, on s'hi
esllanguiria de mica en mica.

Adela Payá i Prats
            👀