MALSONS..!

 

 Pintor: Johann Heinrich Füssli

                (1741-1825)

MALSONS..!

Una passejada d'estels,
remullats en aigua de mar,
inicien un ball espasmòdic,
tremolen de gotim refredat.

Una lluna presumptuosa,
maquillada de plata
amb pigues de llum blava,
s'hi emmiralla al fons de l'oceà.

Els núvols de cop i volta
en dibuixen petites
finestres i, enllà, s'hi aboquin
cossets de nens.

Tu, de lluny, tot apesarat,
estiregasses els teus
braços amb aleteigs
de voliaines.
Tu, aqueix ésser
estàtic, que mai no
s'hi va a afanyar per
emprendre cap vol
en ple aire..Què assegut
en tamboret imantat,
romanies tostemps
gandulejant.

Malgrat això,
és possible que et sotgi
com ara ho estic fent..?
O potser el que clisso
n'és un miratge..?
O tal vegada els meus
ulls descompassats,
ataüllin el que encara no
s'ha esdevingut en
figura humana ..?

Tenía tant per dir- te..!

I, quants diàlegs s'hi van
veure obligats a
diluir- se'n en el més
abismal dels silencis.
Quantes paraules recobertes
de banys d'or, restaren
de seguida, rovellades.

A mesura que t'apropis
et fas més gran,
mes immens,
i, més evident,
tens aparença
de boira, ...A cada estona
més gruixuda,
i més espessa, fins al punt
d'entreveure't com una
mena d'huracà demolidor.

Aleshores, sense pensar- ho
m'he girat d'esquenes
i he corregut fins a deslliurar- me
d'eixa la teva estranya positura.

En amagar- se l'astre Sol
del tot, ....un home raïa al
meu costat,
amb llambregades de foscor
quequejava mots de desconsol,
en voler agafar- li la mà
una dissort de descàrrega
elèctrica em traspassà el
meu cos de dalt a baix.

A les meves mans
un munt de panderoles
vagabundejaven,
del meu cap se'n surtien
centelleigs porpres i,
l'home de sobte, eclipsat,
hi va prendre la forma de
calitja nocturna.

Tanmateix, no comprenia
el pes d'aquelles al.lucinacions,
com tampoc m'explicava
com de dintre de les fumaroles
tèrboles, en podia pinzellar
una imatge tal qual
plagiada del teu ésser.

N'estava adquirint dons no
massa recomanables,
de continuar així, no discerniria
la realitat del món imaginari.

A tot allò que em cridés
l'atenció, ho podia transformar
en coses insospitables.
N'estava arraulida d'un
caramull de desconcerts.

On m'estava traslladant..?

Qui sap sí sense adonar- me'n
n'obria portalades de forma
inconscient,
i com és que, tu, sempre
n'eres el detonant de cadascun
dels meus malsons...?












Adela Payá i Prats
            🤪