PARLA'M DE L'AMOR

PARLA'M DE L'AMOR



A dues hores de casa,
perduda al bell mig
dels boscos.
Xafigo pedres de colors,
escolto ocellets cantaires.
Unes passes al darrera
 
Em confonc amb el
paisatge;
en bec l'aire pur,   
m'introdueixo als
túnels d'una antiga
via.
  
La llum i les ombres  
dibuixen figures a sobre
del terregam,
imatges negres
s'hi passegen per les
rajoletes.

Em donen la mà
volen omplir- me
de temences;
però els en faig
un caramull de besets
com també els parlo
de l'amor.  

Dibuixen als tempanells:
vagons de tren
i faig com si apugés,
els complac de bon grat,
on una obaga amb
forma humana, s'asseu
al meu costat,
em pregunta com és
l'amor i li'n relato un
munt d'històries.

Comença a esclarir- se'n
de mica en mica,
i, ara mateix, refulgeix
de pampallugues.

Ha recordat el què
d'alguna manera brutal
hi havia oblidat;
dels seus llavis
repercudeix el nom
d'una muller..

Ara el contemplo
emplenat de llum
nívia,
s'ha llevat el seu
vestit de foscam
i, s'afanya per
fer- s'hi el trobadís
amb el seu amoret
ja novament renascut
 
 
 
 



Adela Payá i Prats
             ❣