LA CAPSA DEL TEMPS

 

Pintura: William Blake
      (1757-1827)

LA CAPSA DEL TEMPS

El temps se'ns escurça,
s'encongeix de mica
en mica.
El cronòmetre s'ha posat
en marxa.
Comença el compte
enrere.
Vagabundegem per
viarons distants,
tu, sota els roures,
jo, sota les carrasques.

Les arbredes et xopen
d'aigua dolça,
mentre jo m'embolcallo
de flocs de neu.

T'has transformat en
vidre, i tot al teu pas
queda cristalitzat.
Jo m'he convertit en
abrigall d'ermini a sobre
de les serralades.

Els nostres llambrecs
voletegen com agulles
d'un rellotge,
Cerquen el punt exacte
on poder convergir.

Quatre ulls, de cop i volta,
han conformat una
lluna plena,
des d'on els seus raigs
de blau cobalt,
desplacen un satèl.lit
ennegrit, governat
pels emissaris de les
temences.

El temps se'ns escurça,
ens resta una alenada
per a trobar el lloc precís
on ens hi vam abandonar,
on raem petrificats com
figures de gel.
Sols la força de l'amor
ens podrà extreure - hi
d'eixe estat letàrgic.





Adela Payá i Prats

              🍁