FANTASMAGORIES..!

 

Pintor: Otto Dix
 (1891-1969)

FANTASMAGORIES..!

Tinc fred, molt de fred,
fins al punt, que hi havia
oblidat que ja no hi eres
al meu costat.

Només puc recostar- me
a sobre del teu cos d'obaga,
però segueixo tremolant
a frec d'una pell ombrívola.

El Sol no s'ha deixa't veure
durant tot el día, com tu, rau
amagadís a dintre d'un
cel de nuvolades.

Sí almenys pogués fregar
la meva galta contra la teva,
sí per uns breus instants
els teus llavis fossin el
caliu que escalfessin la
meva llar, ja tot canviaria
una mica.

Aquesta gelor d'or blanc
em traspassa el cos de
dalt a baix
qual espasa de metall,
i, tu no hi eres,
sempre tan absent,
que ja et dibuixo com
un ninot emplenat
de forats.

Tinc fred, molt de fred,
cerco el teu cos translúcid,
i t'abraço tan fort
que et desfàs en un gavadal
de polsim.
Ja has desaparegut i em
pregunto sí alguna volta
hi vas estar amb mi o potser
tot ho he inventat.

A les murades del saló
s'obri un ventanall amb
fúria rabiüda.
En voler tancar- lo, el teu
rostre de neula
s'ha esvanit a pleret.

Esclar, que tostemps
lluiràs com figura
fantasmagòrica.
I ja se sap que dels
espectres, ningú no
en fa confiança.

Adela Payá i Prats
             👻