TANT A DIR..!

 

TANT A DIR..!

Tant a dir,
però els llavis
s'hi resisteixen
a obrir els seus
portells.
 
Els silencis,
han brodat
amb fils de colors,
la molsa carnosa
dels llambrots.

Ecos de paraules
daurades ressonen
a les oïdes,
repeteixen els sons
d'abans, 
però romanen com
encastades en llocs
del passat.
  
Tant a dir i no sentir
el desig per expressar- ne
cap sentiment,
en un món farcit de cors
silents, què res no hi
tenen a dir. 
 
Llueixo de cos en
ebullició, on les joies
han segut trasmudades
per calaixos tancats,
on la malenconia ha segut
instaurada com una
pregària de consol.

Al jardí només hi creixen
els cactus i les
atzavares;
les flors han marxat,   
els paratges de fiblons,
hi donen forma d'estel
al meu cor de punxó.
 

Tant a dir i, no tinc
ganes de parlotejar;
em sembla la vida
tan contradictòria què
no hi trobo els mots
adients per a orlar- la
avui de formosor. 
 

Hi sóc un < et  vull>
apalabrat per algú,
què no vol abillar-se'n
amb les hopalandes
de l'amor,
què només delira per
folrar- s'hi
de més i més  
pells i, de més i més 
pelusseres.
 
Tant a dir, i tant
d"omès.
Al cor retrunyen
instruments emmudits,
què tan sols als
firmaments
poden escoltar- se'n. 

Només els ulls
dialoguen,   
llancen als espais
perles de fogueig,  
què conformen nous
estellicons. 
 
Enllà n'hi ha el meu
espill dels miracles,
què en contemplar- me 
a dintre d'ell, podré
embadalir- me'n
de molts sortilegis.

  
 

 
 

 
Adela Payá i Prats
            🌞🍂