Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

dijous, 10 de febrer del 2022

AL GERMÀ QUÈ VOLIA ANAR-SE'N AL CEL.


 




AL GERMÀ QUÈ VOLIA
ANAR-SE'N AL CEL.





Hi sóc fulla afligida,
poncella obrint- s'hi
a les incerteses dels
oreigs,
abraonada a les tiges
em resisteixo a
desarrapar-me
dels meus orígens.

Hi sóc la nena trista
que hi va néixer després
de la mort del seu germà
gran...
El pare guardava el teu
retrat de nin, abillat
d'encaixos blanquívols.

Et vaig sotjar, i vaig plorar.
Em van rebre  amb molt
desassossec...Una nina
s'hi va atrevir a ocupar
l'emplaçament del seu
germanet: imperdonable.

Hi sóc tu i jo a l'uníson,
perquè tots dos ens
acotxàrem a la mateixa
màrfega.
He jugat com un noi, 
els jocs que tu haguessis
fruït i com arquera, als
firmaments, els oferia les meves
fletxes de fusta tendra.

Durant un temps em sentia
com un minyó, m'enjogassava
amb divertiments de xic,
tu hi eres a dintre meu, fins
que la mare em va dir que
n'era una nena i no pas un nen.


Hi sóc l'enyor del teu càntic
joiós, quan a sobre de l'arbre
màgic, ens acompanyaves
amb xiulets de piuladisses.
Et varen posar Ferran
que té el significat d'home
valent o guerrer audaç.

M'agafo a tu, benvolgut
germà....Tant de bo, pugui
conèixer- te el jorn que hagi
de sortir d'aquest planeta.
Avui, de sobte, m'has vingut
al cap ..Almenys, ara mateix,
hi tens als pares arran teu.

Gaudeix de la seva companyia.
No crec que trigui gaire
en ser- hi al vostre costat.
La vida, em dol massa,
el cor el tinc trencat, i la maldat
ací, és insuportable.

Els diablots hi són per tot
arreu, assassinen als humans
amb mentides i fiblons
d'escorpins...No tinc por.
Estic de volta de tot.. El que tinc
n'és una tristesa immensa
de contemplar tantes
malifetes.

Se m'ha negat viure al
camp, ....La tauleta menuda i,
els arbres, me'ls han lladrunyat.
Hi sóc com un insect,
subsistint en rusc d'abella.

En morir, vull veure't, així que
has de fer- me un lloc per
a eixe jorn tan especial.
Vull entrellucar- te ben viu,
perquè a la Terra, de difunt
lluïes, a dintre d'una fotografia
mig descolorida, en blanc i negre.




Adela Payá i Prats
            😘


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada