BERTOLT BRECHT
(1898-1956)
DE MENTIDES..!
De mentides, el món
s'empolaina:
vestits orlats de monedes
s'exhibeixen, al so dels
seus moviments.
Roda la Terra, o n'és
de ben estàtica ..?
Esfèrica o plana, mai
no ho sabrem, sinó
s'enlairem més enllà
dels seus confins.
L'Univers n'és fictici
o potser vivim en uns
altres paratges?
Tal vegada, dormim
amb ulls closos i,
cablejats per tot arreu.?
Somiem les nostres vides,
asseguts a sobre d'un
selló... Imaginem el
què volem o fantasietgem
les il.lusions d'uns
experimentadors.?
Qui som, quina cosa
estranya se suposa que
estem fent.?
Per què no recordem
res, a quin joc pervers
estem donant- li la
nostra essència...?
Què fem ací...?
Moltes incongruències,
excés de patiments.
Aterrats a sobre d'on...?
per a contemplar
espectacles d'abaloris.
De mentides, el món
es despulla,
Des de ben a dalt d'un
penyasegat s'estimba
contra la mar.
Transmutat en peix
globus, els oceans
inspecciona,
a dintre de les esplugues
dialoga amb els
éssers aquàtics
i, més confós que mai
ho ha estat, decideix
en aucell oreneta recórrer
cadascun dels firmaments.
De moment, suspès
al bell mig de l'èter
s'hi fa un caramull
de preguntes.
Naveguem entre
interrogants.
Hi som les claus que
encara no hem descobert
quina mena de forrejats
hem d'obrir-ne.
Adela Payá i Prats
🧭
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada