EL PREU DE VIURE O DE MALVIURE..!

 

EL PREU DE VIURE O
DE MALVIURE..!

Vindrà el què esperem
o potser caurem en la
desesperació.?

Senderols entretallats
on els humans s'esmorteeixen
als clots abissals.

Vides dirigides per voluntats
alienes, estranyes.

L'humà nascut a la Terra,
mai no ha menat la dansa
en aquest planeta.

Se n'han obert portalades
des d'on uns altres éssers
de l'espai controlen
aquest indret,
precisament els seus
interessos no són del millor
pa de pessic.

Ens tenen sota domini,
ens empobreixen,
segresten els nostres nens,
en fan de rituals satànics,
ens enverinen: l'aigua,
l'aire, els aliments, els
remeis medicinals.
Ens menteixen des de
fa segles, sense escrúpols.

No tenim el timó i vivim
com els excelsos ignorants.
Recreen guerres per així
desfer- se'n de més i més
éssers vius,

S'hi nodreixen de les energies
que nosaltres mateixos,
sense adonar- nos- en
anem regalant-los a poalades.

Sobrevivim per casualitat
amb ulls ploricons,
pregant per a que a ningú
dels nostres, els passi cap
cosa entremaliada.

De vegades ens plantegem
que fem ací,
enmig de tantes malifetes,
quina cosa podem dur avant
per a que el món de paperines
i, els seus cabdills marxin.

El màxim poder i, les copioses
fortunes, hi són a mans dels
botxíns...
Quins estratagemes
n'haurem d'emprar per a que
cadascun dels brètols
hi caiguin de morros pel terra.?
 
És clar, que sabent el que ja
sabem, no podem continuar
fent l'albercoc.
N'haurem de focalitzar-nos
en prendre la nostra sobirania
a sobre de Gaia i forallançar als rapinyaires.

Vindrà la llum a costa de moltes
morts d'humans, al bell mig
d'una gran despoblació i, ens
preguntarem sí voldrem gaudir- ne després d'un caramull d'òbits.

Tal vegada, una mica de felicitat
ha de ressorgir a expenses de
la desaparició dels nostres germans.?
Qui vol això...?
En què s'ha convertit la Terra?

Arrosseguem encadenats de
tristors, de sofriments,
ballem zigzaguejant els
obstacles de la por,
eludim els enclotats de la foscor,
i, la mort la rebutgem amb passió
sobreeixida...S'ho val tot això.?

Ens hem tornat ben bojos,
jo no vull viure d'aquesta mena
d'usurpació. No em complau
les martingales i l'absència
de compassió.

Prefereixo corretejar
per uns altres viaranys,
perquè els ulls
s'hi clouen,
el cos s'alenteix,
i l'ànima, espantadissa,
ja ha pres la decisió
d'allunyar- se'n de les
fatxenderies en aquesta
malaurada existència.

Amenaçats a tothora pels
anihiladors de vida, 
surem a les airines tots
al mateix temps:
acordonats, argollats,
fins que un dels malvats
decideixi prémer amb més
força al voltant del nostre coll,
aleshores: a reveure, fins la
propera, una bona estança,
vés a saber on..?


Sobrevivim desemparats,
aïllats, desprotegits,
sota les ordres d'uns
llangardaixos assassins
què governen amb crueltat
i feresa...Només ens resta
fer una Aliança entre Terraqüis
i foragitar als brivalls.




Adela Payá i Prats
           🤢



Pinturas: Pierre- Auguste Renoir