ESPIGUES DE BLAT

 

ESPIGUES DE BLAT

Els meus germans:
espigues de blat,
a punt de ser- ne
esbiaixats,
cap cosa no hi puc
fer per ells,
només veure'ls partir
amb cors esgarrats.
La vida, avui, n'és
feixuga, trista, emplenada
d'impotències.
La Terra, d'ací no res
en serà despoblada
d'humans i, una veu
al meu interior,
em diu: que tots ells
ho varen triar.
Però aquest sentiment
de dol continuat,
t'esmenta que no té
sentit tanta crueltat
esparpallada.
Qui vol sobreviure
enmig de tantes morts,
día rere dia.
Qui es plau per continuar
aquest esclavatge,
perpetuat des de fa segles.
La meva família
tota emplenada d'ormeigs
de palangre.
Tatuatges als seus cossos
de lletres i números,
registrats amb codis secrets.
Abordatge esgarrifós
a les còrpores dels
éssers vius....Quantes
atrocitats, en aquest món
on uns esgavellats
s'han proposat tenir- ne
el control de l'existència.
Penso què en cap moment
hi vaig escollir ser espectadora
d'aquest teatret tan obscen.
Mentides per tot arreu..!
Els meus germans:
espigues de blat,
tots alhora amuntegats
al dessota d'un Sol negre.


Adela Payá i Prats
           🤢


Pinturas: 1.- Vincent Van Gogh
                 2.- Claude Monet