EM PARLES DES DE
BEN LLUNY..!
Andarejo a soles
a sobre d'una terra
que tant m'estimo.
M'assec al voltant
d'una taula de pedra,
on, ell, abillat d'obaga
m'ataülla de reüll.
Amb l'excusa de
prendre el Sol a
cullerades, me'n demano
un suc de taronja.
La figura al meu davant
s'enreda amb la cadira
de metall i, balboteja
paraules que no
s'entenen.
La vida ofegada entre
filferros de morts,
m'empenta a extreure'n
felicitats des dels instants
més dramàtics.
Les galtones les tinc
enrojolades,
els ulls espelluquen llocs
abans no descoberts.
Mentrestant un bagueny
entossudit per romandre
al meu costat,
disserta a sobre d'actes que
no acabo de copsar.
Un plor gemegaire
inunda les rajoletes on
m'hi estic...
Desconeixia què els
éssers que hi són a
l'altra banda de l'existència,
poguessin fer sanglots.
M'aixeco i m'adreço en
direcció al mar.
Ajaçada al damunt del
sorralenc, una ombrívola
imatge, s'interposa al
davant de l'astre Solar,
inscriu a sobre de la meva
pell mots amorosits,
em pentina els cabells
que sento com papallones
aletejant a l'entorn de
la meva testerola.
Afectuosament, li dic
que marxi, que vull estar- me'n
a soles,...
M'adorc sense a penes
adonar- me'n i, al capvespre,
en eixorivir- me dels somnis
destrellatats, hi albiro
arran meu, un llibre de poemes
que parlen de tot allò que
un home hi va sentir i, no
s'hi va atrevir a expressar-los.
Aqueix home, avui, decés:
ombra acompanyant,
volia que llegís el seu últim
poemari...Com s'ho va fer
per a brindar- me'l des del
més enllà, ho ignoro, però
ara mateix, el tinc entre les
meves mans.
Adela Payá i Prats
💜
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada