LA DANSA DEL FOC
Ballem la dansa del Foc
i cremem tot el que no
ens deixi avançar a la
nostra vida.
Oblidem persones i
paraules, què han humiliat
qualsevol bri d'esperança.
Fem créixer els bedolls
què la deessa Frigga
inspirarà d'amor i fertilitat.
La llum a la llum,
la foscor a la foscor.
La vida reblida de
llampurneigs.
El Sol ens endurà les
llunes segrestades.
La d'avui, vigent, ens
reflectirà la seva falòrnia.
A la Mare Terra
omplim- la de cromacitats,
arrosseguem les penúries
al fons dels bassiols.
Trasmudem- les en
gotims cristal.lins.
Rodolem com brimarades
novelles,
on cargolats de fulgor,
hi arribarem fins als cels.
Acolorim- los de vermellons
i, en treure el cap, els àngelets,
dansem amb ells.
Davalleu de les alçades,
poseu- vos les cuirasses
de guerrers i, tireu- nos
un cop de mà.
Hem de fer fora als
exterminadors de vides.
Giravoltem tots alhora,
incendiem les aspes
metàl.liques, què d'onades
embruixades ens
emmalalteixen.
Als avions, llançadors
de verins,
metamorfosegem- los
en aucells,
i, les seves metzines
transforment- les
en partícules vivificants.
Als inoculs, cada vegada
que s'hi apropin a un humà,
donem- los el poder
d'endurir- se'n
a l'interior de les xeringues,
i, no permetre de cap de les
maneres, la seva circulació
a l'altra banda de les agulles.
Ballem la dansa del Foc,
purifiquem el nostre entorn,
què els nostres càntics
ens alliberen dels trapelles,
acaramullats tostemps
a les esplugues de portes
endins.
Adela Payá i Prats
🔥
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada