Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

dissabte, 30 d’abril del 2022

Juan Ramón Jiménez




 



Juan Ramón Jiménez

         (1881-1958)




<El Viatge Definitiu>



Jo me n'aniré. I es quedaran els 

ocells cantant; restarà el meu hort, 

amb el seu verd arbre, i amb el seu 

pou blanc. 


Tots els vespres, el cel hi serà blau i 

plàcid; i dringaran, com aquesta 

tarda  están repicant, les campanes 

del carilló. 


Es moriran aquells que em varen 

estimar;

i el poble s'hi farà nou cada any;

i en el racó aquell del meu hort florit i

emblanquinat el meu esperit, 

vagabundejarà, nostàlgic. 


I jo me n'aniré ben sol, sense llar, 

sense arbre  verd, sense pou blanc,

sense cel blau i assossegat...

I romandran els ocells cantussolant.




Juan Ramon Jimenez 


                          💎💎💎




<El viaje definitivo>



Yo me iré. Y se quedarán los pájaros 

cantando;

y se quedará mi huerto, con su verde 

árbol, y con su pozo blanco. 


Todas la tardes, el cielo será azul y 

plácido; y tocarán, como esta tarde 

están tocando,  las campanas del 

campanario. 


Se morirán aquellos que me amaron;

y el pueblo se hará nuevo cada año;

y en el rincón aquel de mi huerto 

florido y encalado mi espíritu errará, 

nostálgico… 


Y yo me iré; y estaré solo, sin hogar, 

sin árbol  verde, sin pozo blanco,

sin cielo azul y plácido…

Y se quedarán los pájaros cantando



Juan Ramon Jimenez




Pinturas: 1.-Santiago Rusinyol

                 2..-Nicolás Spada



                           🌲


divendres, 29 d’abril del 2022

SUBSÒL D'ARRELS


 



SUBSÒL D'ARRELS



Pluges de sagites
enrogides,
fereixen els cors deserts,
on d'ara en davant
els guiarà l'impúls
amorosit. 

Esgarrinxades a la pell,
ulls ploricons,
mans emplenades de
punxons,
la ment riallera, però l'ànima
ferida...Un amor obtús,
de paraules estenalles.

A la recerca d'acomplir
anhels amorosits,
s'interposa al bell mig del
viarany una tirallonga
de gepards famolencs:
feristeles a l'aguait.

N'haurem de grimpar els
entrebancs, fins a arribar
al centre de tot allò que
vibri d'harmonia i de fluïdesa.
Els obstacles hauríem
d'abatrel's amb fermesa
i seguretat.

D'aleshores ençà que andarejo amb
la mà al pit,... m'arrenco les
fletxes d'una en una,
deixo un devessall de nafres
sagnants doncs pensant- me
alliberada de les estimes,
en topar amb ell, tot de sobte,
començà a cicatritzar.

I de bell nou, l'amor: un farcell
de capolls, varen fer esclats de
roses voliaines.
Pètals carmesí orlen els espais
d'alots i de petons.
Ell, ha gosat de fer sonar la balda.

Al darrere de la porta, hi és
l'home somiat, pero els tremolors
al cos a d'ella l'han deixada força
encallada al sòl...

Com explicar que no s'hi pot moure. L'emoció l'ha paralitzada i ell, segueix,.fent cops, mentre, ella,
s'enfonsa d'arrels a les profunditats del terregam.






Adela Payá i Prats
 🌺


Pintura: Johann Georg Meyer


LORD BYRON


 




LORD BYRON  (Anglès)
    (1788-1824)



 " Només isc per renovar la necessitat d'estar-me'n a soles."



Lord Byron

       🌞


dijous, 28 d’abril del 2022

Konstantinos Kavafis



 




Konstantinos Kavafis 

       ( 1863-1933 )



<CANDELES>



Els dies del futur s’estan al davant 

nostre com una fila de candeles 

enceses.

Candeletes d’or, càlides i vives. 


Els dies que han passat queden 

enrera,

dolorosa línia de candeles 

gastades;

les més acostades encara fan fum,

fredes candeles, foses i corbades. 


No les vull pas veure; el seu 

aspecte m’entristeix,

I m’entristeix de recordar la seva 

llum primera.

Al meu davant, miro les meves 

candeles enceses. 


No em vull pas girar, per no 

veure, i tremolar,

que de pressa que creix la línia 

fosca,

que de pressa que augmenten les 

candeles gastades.




Konstantinos Kavafis 

                 🕯


Doctor Dietrich Klinghardt


 




El Dr. Dietrich Klinghardt 


Es muy conocido por su éxito en el tratamiento de enfermedades neurológicas y enfermedad de Lyme gracias a la medicina integral. Originario de Berlín, Alemania, Klinghardt ha practicado la medicina en los Estados Unidos por más de 35 años. También atiende pacientes en Inglaterra y Suiza.

En Suiza, formó parte de un grupo que instigó un cambio en la constitución, el cual hizo de la medicina alternativa un derecho constitucional para todos los ciudadanos. Eso incluye la homeopatía, neuroterapia, acupuntura y todas las otras técnicas de curación práctica.

“Es el único país del planeta donde la medicina complementaria o alternativa es un derecho de nacimiento de todos sus ciudadanos”, dice Klinghardt. “Una vez que logramos este cambio, me aseguré de obtener una licencia para ejercer medicina en Suiza, como un posible escape de las fuerzas que a veces bloquean el progreso aquí en los Estados Unidos”.

En éste artículo, discutimos la importancia de la desintoxicación para la salud en general y el tratamiento de la enfermedad, además de revisar algunos de los principales consejos de desintoxicación de Klinghardt.

El Dr. Richard Straube, toxicólogo alemán, desarrolló un procedimiento de lavado de sangre (aféresis) en el que las toxinas se filtran de la sangre para después analizarse mediante pruebas de laboratorio asequibles.

“Hace diez años, Straube encontró que, en promedio, la población tenía 20 toxinas por encima del umbral perceptible“, dice Klinghardt. “En tan solo 10 años, ese número ha aumentado a más de 500, un número sorprendente de toxinas… Se trata de un aumento exponencial que no es compatible con la vida misma…

De hecho, él está a punto de publicar esta investigación. Straube aplicó esta investigación con 1200 pacientes. Es uno de los estudios más grandes de toxicología. Por supuesto, las toxinas que lideran la lista son: el aluminio, bario, litio y el estroncio. Estas son las toxinas de la geoingeniería. Y eso hace que se apoderen de nuestro entorno.

Por ese motivo (y porque muchas de estas toxinas son toxinas mitocondriales), la desintoxicación es una estrategia de supervivencia para todos”.



                         🍀🌻

dimecres, 27 d’abril del 2022

LA RAÇA HUMANA EN PERILL D'EXTINCIÓ






 


                               😭😭😭😭

CRISTINA PERI ROSSI







 



CRISTINA PERI ROSSI
            (1941)   
       ( Uruguaiana)




< L'AMOR EXISTEIX>



L'amor existeix
com un foc
per abrusar en llur beutat
tota la lletjor del món.

L'amor existeix
com un present de les deesses
benignes
a qui estimen la formosor
i l'eixamplen,
com els pans i els peixos.

L'amor existeix
com un do
sols per les qui están disposades
a claudicar
de qualsevol altre do.

L'amor existeix
per sojornar el món
com si fos
el paradís
que un amant distret hi va perdre
per mandra
per manca de saviesa.

L'amor existeix
per a que estevellen els rellotges
el llarg es torni curt
el breu infinit
i la boniquesa esborri
la lletgesa del món.



Cristina Peri Rossi
              



                     🌟🌟🌟



<El amor existe>


El amor existe
como un fuego
para abrasar en su belleza
toda la fealdad del mundo.

El amor existe
como un presente de las diosas
benignas
a quienes aman la belleza
y la multiplican,
como los panes y los peces.

El amor existe
como un don
sólo para quienes están dispuestas
a renunciar
a cualquier otro don.

El amor existe
para habitar el mundo
como si fuera
el paraíso
que un amante distraído perdió
por pereza
por falta de sabiduría.

El amor existe
para que estallen los relojes
lo largo se vuelva corto
lo breve infinito
y la belleza borre
la fealdad del mundo. 



Cristina Peri Rossi







Pintures: Joseph Lorusso



dimarts, 26 d’abril del 2022

LA MÀGIA S'HA INSTAL.LAT DE NOU


 



LA MÀGIA S'HA
INSTAL.LAT DE NOU




Volia fer etern el meu
amor a la Terra,
ignorava que existiren
unes altres forces
que tot ho podien
capitombar.

Rastrejava la màgia
en qualsevol racó:
les finestres les convertia
en ventalls, que s'obrien
i es tancaven per efecte
de les ventades;
les balconades n'eren
boscos emplenats de
florades;
els arbres: els senderols
que et conduïen als cels;
el col.legi: una vall d'esbarzers
on menjava mores al
meu antull i, els professors
per cop de gràcia embruixada,
restaven tostemps glaçats.

El món centellejava
de garlandes i serpentines;
a la fira, s'enjogassàvem
en cadascuna de les seves
atraccions,
rèiem de seguit i ens
atipàvem de llepolies.

A la jovenesa, ballàvem
i cantàvem, i rodolàvem
al voltant del món perquè
havíem de conèixer almenys
on vivíem i com era el
nostre planeta.
Viatges i més viatges.! 

Al meu estimat, hagués
volgut veure'l al llarg del
temps, abillat amb diferents
pellofes, jugar amb ell
tots els jocs per haver- hi
i, perllongar l'amor de moltes
varietats i cuplés.

Els sortilegis no van tenir- ne
cabuda quan la mort
disfressada d'esperances d'ase
al meu amoret se'l van endur
a sobre del seu llom, tot ell
empolainat de boig.

I amb bogeries de llagrimons
negres hi vaig passar tres anys
instal.lada al regne dels bruixots.

Esperits i dimonis en veia
per tot arreu, ombres que s'hi
passejaven amb braços i cames,
aldarulls i sonalles retrunyint
al bell mig de la llar.

La màgia havia desaparegut,
i arrapava les murades de la
follia, fins que un jorn
engalanada de guerrera
amb l'espasa de fusta a tothom
hi vaig fer escampar el poll.

Ara només m'estic amb mi mateixa,
em deixo anar-hi i, de tant en tant
imagino un amor que sé què
ací al planeta, amb la seva densitat no existeix, pero en plau somiar- lo i fins i tot mantenim llargues converses....Crec que la MÀGIA ha retornat de nou a la meva existència.

Només espero entrellucar
al llarg d'un recorregut de mar i cel, enmig de l'oceà, al meu imaginat;
trobar les respostes que durant
tant de temps he cercat.

Saber amb certesa l'autèntic significat de l'amor entre dos éssers guiats pels fins dispars, en contraposició als establerts ací.  

I encara que hi sóc a fora de
cap possibilitat, penso: què
bonic ha de ser l'amor de veritat
entre dues ànimes força solitàries.

La creació de les coses consisteix
en fer- les eviternes.





Adela Payá i Prats
             ♥️


REFLEXIONS D'HIPÒCRATES


 



HIPÒCRATES
(460aC-377aC)



En aquesta informació recopilem algunes de les reflexions més conegudes  de Hipòcrates y que bé podrien servir per a iniciar al metge en la seva humanització:


1.- A vegades cura, tracta amb freqüència,  consola sempre.

2.- És molt més important  saber quina persona té la malaltia que qué malaltia pateix la persona.

3.- La principal virtut que pugui tenir el llenguatge n'és la claredat, i res li resta tant como l'ús de paraules desconegudes.

 4.- On vulgui que s'estimi l'art de la medicina, s'estima també a la humanitat.

 5.- Hi són molts metges amb el títol, però molt pocs en realitat.

 6.- El pacient deu combatre  la malaltia arran del metge.

 7.- Fes-ne un hàbit de dues coses: ajudar, o almenys no fer mal.    



Hipòcrates
        ⭐


HIPÒCRATES


 


Les forces naturals
que s'hi troben a dintre
nostre,
són les qui veritablement
en tenen cura de les
nostres malalties.

Hipòcrates

            ☘

OSCAR WILDE


 


Si la teva presència no va a procurar- me companyia no em privis de la meva solitud.

Óscar Wilde (1854-1900)


                      ☘🌻

dilluns, 25 d’abril del 2022

ASSASSINAT DE CRIATURES


 


Putin encuentra fosa común de víctimas del tráfico de niños.



                                😭😭


On estem vivint ? 
SOS, SOS, SOS 💔

dissabte, 23 d’abril del 2022

ALACANT FA UN FUM D'ANYS



 


Érem menuts i aleshores ens volíem.

Germans units a tothora i fent les

mateixes coses.

Un jorn a l'atzar hi vam prendre 

senderols diferents i de llavors 

ençà, que ens hem distanciat.


A la Foto: l'Adela, el Juan, el 

Fernando i la Joaqui.

Encara estaven per arribar-ne: El 

Toni i el Damián.


                         😘




EL DRAC I JO


 



EL DRAC I JO




El meu Drac,
n'està fet de pedres
de maragdes;
el seu cor, reblert
de flames vermelloses
m’enlluerna de dolceses,
i, el seu musell,
un esclat de guspires,
que a tota mi,
m’envelluta de setins.

Encara que hi sembli
monstruós
estar a recer d’ell,
et curulla l’ànima
de pampallugues.

Per sobre del seu llom,
cavalquem pels airecels,
on s’enfilem, tots dos plegats,
rodolant pel món.

Quan ens fatiguem
de les nostres gestes,
al nostre castell nacrat
ens arraulim, on ningú
de cap de les maneres,
mai, el podrà clissar
amb ulls esbalandrats.

Fugim d’eixos esguerros
que s’hi anomenen gent de pau,
amb pretextos i engalipades
per escometre combats
i, vessar pètals de roses
a sobre de la gleva enrojolada,
empolainats, bé sigui,
de cristians o de musulmans.

Dels Sant Jordiets,
amb les seves llances
de ferralla, s’hi ocultem
al fons de les nuvolades,
cruspint-nos-en
de tenebres enterbolides.

Estimem la bellesa
de totes les coses,
ens atipem de llavis poètics,
d’oïdes solfejades,
de museus on irrompem per
a endinsar-nos-en a l’interior
dels quadres,
d’escultures amb les que
entaulem diàlegs
amb mots cisellats d’alabastre,
als nostres cossos els
bastim d'inèdits
capitells arquitectònics.

A les coves mil•lenàries
ens trasmudem amb pells
dels nostres avantpassats,
i arran d’ells, acolorim
els tempanells de pintures
rupestres.

Fem giragonses
al voltant d’aquest planeta,
exaltant la venustat de tot
allò què hi respiri vida....

El meu drac, fet d’esmaragdes
i jo feta de meduses, ens hi
estimem de tot cor.!






Adela Payá i Prats
             🐲



SANT JORDI

 


Avui un llibre i una 

rosa per tothom.

Pots flairar el llibre

i llegir la rosa o bé

pots ficar pètals de

flor entre les pàgines

més suggeridores.


                  🌹





ALBUFERA D'ANNA









 


                                         🌻🍀

TURBALLOS









 


                                          ☘🌷

dilluns, 18 d’abril del 2022

JOAN VINYOLI





 




JOAN VINYOLI

 ( 1914-1984 )



<ALGÚ M’HA CRIDAT> 


Jo no sóc més que un arbre que s’allunyà del bosc, 

cridat per una veu de mar fonda. 

Sol, prop la mar, he consagrat les meves fulles als vents 

de més enllà de la riba. 

Ja les meves arrels no saben enfondir en la terra i servar-me, 

i pel fullatge bec solitud. 

És per això que vago sempre 

sota el silenci de les constel.lacions 

d’aquestes altes nits de fabulosa riquesa. 


Però de cop s’il.luminen les nits 

amb paraules com flames, 

torna la veu, la veu, nocturna sempre, del mar, 

cridant-me sols, cridant-me. 


He posseït els camps, la brasa de la tarda,  

mes ara sóc orella i pas insomnes.





Joan Vinyoli




Pintures: Berthe Morisot

                       🌷

dissabte, 16 d’abril del 2022

DE BLAU ACOLORIDA..!


 


DE BLAU ACOLORIDA..!




La mar, espill n'és
de la meva ànima.
Flors d'opalines
relluquen de seguit,
des de les quals
hi visc somnis
hialescents.

Pètals d'escuma
lletosa i arrissada,
orlen l'oceà
de florades,
i, a dintre d'un
atuell de velló,
recorro el món
de blau en blau.

Un cop a la porta
de fusta corroïda,
m'arrossega
pels viarons
blavinosos, on
l'home guardià
m'explica el significat
de les estrofes d'anyil.

Un trepitjar de peus
despullats al damunt
de l'esgrogueït sabulós,
em lliga envers l'acuïtat
de les onades ballarines,
on els clapoteigs del
Sol matiner enrojola les
poncelles emperessides,
a punt de cargolar- se'n.

És en capbussar-me
al fons de les aigües
marines, què les cintes
de maragdes,
coronen els meus cabells
d'esfilagarsades algues.

El sentinella, al bell mig
del pèlag, en obrir
els seus braços, m'acull
al seu interior i, des dels
seus borboteigs de
llum cristal.lina, em
desplaça al regne del
qual hi sóc originària.

Asseguda al dessobre del
meu estel primigeni,
en companyia dels meus
germans,
a Gaia curullem de raigs
guaridors.

A les nits, projectem al
damunt de les criatures
de la Terra, substàncies
que contraresten l'efecte
de cadascun dels verins.

La mar, espill n'és
de la meva ànima.
De ropatge ceruli
he hagut de traspassar
portalades per col.laborar
amb la Mare Terra.

Abans de qualsevol
acte, n'havia d'acolorir- me
de la cromaticitat celeste i,
beure dels apòzemes
místics per tal de
salvaguardar la vida
al planeta.









Adela Payá i Prats
⚡⚡






divendres, 15 d’abril del 2022

MIQUEL MARTÍ I POL





 



MIQUEL MARTÍ I POL

   (1929-2003)



<DEIXEU-ME DIR>



Deixeu-me dir que ja és temps d'oblidar,

que ja és temps de creure un altre cop en la puresa

i de repintar les cases de colors alegres. 


Aquells que han viscut molts anys lluny del poble

seran cridats a retornar

i una nit qualsevol

el vent s'endurà totes les paraules

que hem malmès de tant dir-les sense amor.

I l'endemà serà com si ens alcéssim

després d'una nit de vint segles. 


Deixeu-me dir que ja és temps d'estimar,

que ja és temps de creure en els prodigis

i que tant se val de les noies que no hem conegut;

que el poble és com abans

i que algun dia

hi haurà flors al jardí

i vent als arbres

i paraules inventades de nou

només per a nosaltres. 


Miquel Martí i Pol, 

     "El fugitiu" 


Pintures:  1.-   Leonard Koscianski

                   2.-  Dee Nickerson

                   3.- Andrea  Kürti


                                    🧡