D'ABSÈNCIA ESTANT

 

D'ABSÈNCIA ESTANT

No et veig
te n'has fet de
cristall,
de polsim,
de neula,
de cotó de sucre.

A les nits com
un mussolet
udoles a frec
de les vidrieres.
Insisteixes en
fer- te demostratiu.

No et contemplo.
D'ombra transparent
et vesteixes i,
transites per la
casa com raig
llumener.

De penombra què
pensaves ser-hi,
te n'has trasmudat
en besllum radiant.
 
Al bell mig de l'estança
t'asseus a sobre
d'una catifa florejada.
Declames versets i,
m'observes com escric.   

Et dic que marxis, però
has optat de moment
per romandre al meu
costat.

En escolar- te
pels finestrals o per les
murades hi puc flairar el
teu efluvi.

A la matinada en
aixecar- me del llit,
a sobre de la taula
de la cuina,
unes violetes
ajaçades s'hi mostraven
amb delicadesa.

El seu perfum ha inundat
tot l'espai i, em pregunto
qui ha segut l'autor d'aquesta
bella cortesia.

No t'esguardo, però et
sento, i no sé quina cosa
puguis precisar de mi.

El mormoleig d'uns sons
somorts, no em deixen
entendre el significat dels
teus mots.

N'hauré d'afinar les meves
oïdes, per tal d'oferir- te
el meu ajut, mentrestant
restaré a l'espera.

No n'has de tenir por de
res, n'hi ha que fluir com
les aigües dels rierols,
surar com fulla foragitada,
de les arbredes arrencada.

En mi no trobaràs cap
rancúnia, perquè mai no
em vaig permetre
omplir- me'n
d'espícules afuades,
tan sols, hi vaig passar
fulla, malgrat les llàgrimes
vessades.

La vida, no sempre obeeix
als nostres anhels,
hem d'aprendre a respectar
les decisions dels altres
tanmateix ens pessi.

Novament, t'ensumo,
els teus ulls invisibles
s'enrosquen al damunt
de les paraules escrites.
Aiguabarreig de llambrecs
i de lletres.

La teva mirada, ara mateix
n'és un camp d'esmaragdes
on els refulgents raigs
tenyeixen de carmesí
els despoblats paratges.

 

Adela Payá i Prats
            🌷


Pintura: Carl Vilhelm Holsøe