DE BLAU ACOLORIDA..!
La mar, espill n'és
de la meva ànima.
Flors d'opalines
relluquen de seguit,
des de les quals
hi visc somnis
hialescents.
Pètals d'escuma
lletosa i arrissada,
orlen l'oceà
de florades,
i, a dintre d'un
atuell de velló,
recorro el món
de blau en blau.
Un cop a la porta
de fusta corroïda,
m'arrossega
pels viarons
blavinosos, on
l'home guardià
m'explica el significat
de les estrofes d'anyil.
Un trepitjar de peus
despullats al damunt
de l'esgrogueït sabulós,
em lliga envers l'acuïtat
de les onades ballarines,
on els clapoteigs del
Sol matiner enrojola les
poncelles emperessides,
a punt de cargolar- se'n.
És en capbussar-me
al fons de les aigües
marines, què les cintes
de maragdes,
coronen els meus cabells
d'esfilagarsades algues.
El sentinella, al bell mig
del pèlag, en obrir
els seus braços, m'acull
al seu interior i, des dels
seus borboteigs de
llum cristal.lina, em
desplaça al regne del
qual hi sóc originària.
Asseguda al dessobre del
meu estel primigeni,
en companyia dels meus
germans,
a Gaia curullem de raigs
guaridors.
A les nits, projectem al
damunt de les criatures
de la Terra, substàncies
que contraresten l'efecte
de cadascun dels verins.
La mar, espill n'és
de la meva ànima.
De ropatge ceruli
he hagut de traspassar
portalades per col.laborar
amb la Mare Terra.
Abans de qualsevol
acte, n'havia d'acolorir- me
de la cromaticitat celeste i,
beure dels apòzemes
místics per tal de
salvaguardar la vida
al planeta.
Adela Payá i Prats
⚡⚡
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada