EL DRAC I JO

 

EL DRAC I JO

El meu Drac,
n'està fet de pedres
de maragdes;
el seu cor, reblert
de flames vermelloses
m’enlluerna de dolceses,
i, el seu musell,
un esclat de guspires,
que a tota mi,
m’envelluta de setins.

Encara que hi sembli
monstruós
estar a recer d’ell,
et curulla l’ànima
de pampallugues.

Per sobre del seu llom,
cavalquem pels airecels,
on s’enfilem, tots dos plegats,
rodolant pel món.

Quan ens fatiguem
de les nostres gestes,
al nostre castell nacrat
ens arraulim, on ningú
de cap de les maneres,
mai, el podrà clissar
amb ulls esbalandrats.

Fugim d’eixos esguerros
que s’hi anomenen gent de pau,
amb pretextos i engalipades
per escometre combats
i, vessar pètals de roses
a sobre de la gleva enrojolada,
empolainats, bé sigui,
de cristians o de musulmans.

Dels Sant Jordiets,
amb les seves llances
de ferralla, s’hi ocultem
al fons de les nuvolades,
cruspint-nos-en
de tenebres enterbolides.

Estimem la bellesa
de totes les coses,
ens atipem de llavis poètics,
d’oïdes solfejades,
de museus on irrompem per
a endinsar-nos-en a l’interior
dels quadres,
d’escultures amb les que
entaulem diàlegs
amb mots cisellats d’alabastre,
als nostres cossos els
bastim d'inèdits
capitells arquitectònics.

A les coves mil•lenàries
ens trasmudem amb pells
dels nostres avantpassats,
i arran d’ells, acolorim
els tempanells de pintures
rupestres.

Fem giragonses
al voltant d’aquest planeta,
exaltant la venustat de tot
allò què hi respiri vida....

El meu drac, fet d’esmaragdes
i jo feta de meduses, ens hi
estimem de tot cor.!





Adela Payá i Prats
             🐲