SUBSÒL D'ARRELS
Pluges de sagites
enrogides,
fereixen els cors deserts,
on d'ara en davant
els guiarà l'impúls
amorosit.
Esgarrinxades a la pell,
ulls ploricons,
mans emplenades de
punxons,
la ment riallera, però l'ànima
ferida...Un amor obtús,
de paraules estenalles.
A la recerca d'acomplir
anhels amorosits,
s'interposa al bell mig del
viarany una tirallonga
de gepards famolencs:
feristeles a l'aguait.
N'haurem de grimpar els
entrebancs, fins a arribar
al centre de tot allò que
vibri d'harmonia i de fluïdesa.
Els obstacles hauríem
d'abatrel's amb fermesa
i seguretat.
D'aleshores ençà que andarejo amb
la mà al pit,... m'arrenco les
fletxes d'una en una,
deixo un devessall de nafres
sagnants doncs pensant- me
alliberada de les estimes,
en topar amb ell, tot de sobte,
començà a cicatritzar.
I de bell nou, l'amor: un farcell
de capolls, varen fer esclats de
roses voliaines.
Pètals carmesí orlen els espais
d'alots i de petons.
Ell, ha gosat de fer sonar la balda.
Al darrere de la porta, hi és
l'home somiat, pero els tremolors
al cos a d'ella l'han deixada força
encallada al sòl...
Com explicar que no s'hi pot moure. L'emoció l'ha paralitzada i ell, segueix,.fent cops, mentre, ella,
s'enfonsa d'arrels a les profunditats del terregam.
Adela Payá i Prats
🌺
Pintura: Johann Georg Meyer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada