EL SOMNI ÉS LA VIDA

 

EL SOMNI ÉS LA VIDA

Hi visc enmig del
no res, suro a frec
dels espais inventats,
entre espills de metall
travesso mons inexistents.

M'estic on no vull
romandre més del degut,
entrellaçada a les històries
dels programadors de
vides, 
atordida entre magmes
candents, llueixo de roca
envermellida.

Fins quan aquesta paròdia
que sembli que mai no
s'acabarà,
ningú no vol notificar- te
l'hora de finalització
de la farsa en moviment.

Agafes el teu seient d'avorrit
guió i interpretes el paper
d'espectador dorment,
almenys, als somnis pots ser-hi
el director dels teus propis
relats..

Enllà, tan n'eres vella com jove,
home o dona, ocell o peixet,
flor o arbreda, i qualsevol
opció n'és posada en acció.

La repetició de les mateixes
coses a tothora no existeix,
l'imaginació no entropessa
contra murades de limitacions.

Els teus ronquits no deixen
escoltar l'obra teatral i, et
criden l'atenció, però segueixis
bramulant, amb èmfasi truculent.

Es deté la representació i,
tots marxen de la sala,
devanits, potser, de no tenir
que soportar tanta mala
teatralització, aleshores, muntes
a l'escenari i rebleixes
de cromacitats el decorat.

Afegeixis música de colors
radiants, llum creixent,
a mesura que s'allargassa
l'obra,
vestuari novell, i una
munió d'estels xerraires.

T'has desvetllat per a fer- ne
realitat la màgia somniada.
Tu, n'ets la teva mestressa.
D'ara endavant no n'hauràs
d'obeir a ningú, només a tu.

Espectacle enlluernador,
ple de vida, on tothom dialoga
des del cor,
on cadascú es mostra
tal com n'és,
on els enganys s'han llevat
les faldilles de cancan
i, els taurons en comptes de
mossegar, s'arrenquen
tots els seus queixals.

La vida n'és una alfàbia
en floració, on els éssers
humans, d'ales de petalines,
s'esparpallen pertot l'Univers.

Hi som magnífics,
extraordinaris i, encara no
se n'havíem adonat de la
nostra grandor.
Els petulants disfressats
de corbs s'afuen els becs,
espicassant còdols.

Ignoren que amb els nostres ulls
refulgents, hi seran tristemente
esplomats, doncs la saviesa
de les coses, ens fa hiperactius
dels nostres dons ignots.





Adela Payá i Prats
  ⭐



Pintura: Isabel Walis Garcés