ESPELMES A PUNT
D'AMORTIR- SE'N
Estem de dol,
de dol ben fosc.
Entorxats de flames
vermellenques,
enlluernem
per un breu instant.
Els creients ens diuen
que Déu permet el mal
pel bé de tothom.
Ningú de nosaltres
ens delectaríem per
veure patir als nostres
fills.
Quines bestieses..!
Quantes barbaritats .!
Els de la New Age,
viuen a Disneilàndia,
per a d'ells tot n'és un
camí de roses,
i, als banyetes els
coronen amb fulles
de llorer.
Ballen al so de les
il.lusions inventades.
Estem de dol,
de dol ben fosc.
Entorxats de flames
vermellenques,
enlluernem
per un breu instant.
Els humans a la Terra
moren acceleradament,
la ciència s'ha girat
d'esquenes a la veritat,
i, ara en fa elucubracions
i combinacions d'elements
occidors, a les seves
fórmules magistrals.
Sofriments i dolences
al planeta omplin les
panxes dels sequaços.
Recreació d'engalipades
que en fan de giravolts
a la sínia on mai no s'hi
aturen.
Carrandelles d'humans
tots endolats, camegen
al darrere dels cotxes
fúnebres;
plors i flors barrejats
d'aigua salada i de
dolços perfums;
ciris blancs encesos,
gotegen arrodonides
perles quallades.
Ironies de la vida, l'excés
de fe amb les institucions
gubernamentals, ens poden
conduir a la nostra pròpia
destrucció.
L'estat no protegeix ningú,
n'és una gran bocassa
escrostonada,
engolint- se éssers humans.
La farsa de les religions
exigeix submissió,
ens minva la nostra
força vital, ens arrenca
l'ànima a trossos.
Els governants, regalimen
escates glauques,
assedegats del líquid rogenc,
xarrupen als calzes dels vampirs.
Gairebé tothom hi vol trobar
satisfacció amb el fet
d'extreure alguna cosa.
La depredació ací, on s'hi estem,
s'ha convertit en el modus
operandi per sobreviure.
N'hauríem de negar- nos
a existir-hi en un lloc on
tot n'és espletat, devastat,
saquejat, arruïnat.
Haguéssim d'haver de
nodrir-nos-en d'altres
elements que no suposessin
infringir cap dolor ni sofriment,
bé al regne animal com
al regne vegetal.
Hi som tan salvatges com
la nostra mateixa existència.
N'hi ha tant per esborrar
i acolorir, que potser trigarem
moltes vides per assolir- ho.
El món de la matèria n'és
acarnissat, criminal, atroç.
Ens mostra la baixesa
dels actes més depravats.
Sembla ser que hem vingut
ací per aprendre dels malvats
l'actuació de les seves
malifetes, ....potser, havíem
d'ataüllar aquestes delicadeses.?
I així continuem, obrint els
ulls com a taronges,
espantats i alhora pensatius.
Preguntant- nos què hem
d'operar per a aspirar a un món
millor, desprovist de violències
i d'agressivitats.
Estem de dol,
de dol ben fosc.
Entorxats de flames
vermellenques,
enlluernem
per un breu instant.
I després marxem amb
un llibre sota el braç
curull d'experiències
dramàtiques, que encara
desconeixem quin pugui
ser- hi el seu propòsit.
Adela Payá i Prats
🕯
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada