Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

divendres, 1 d’abril del 2022

ESMAPERDUTS


 




ESMAPERDUTS



El món corromput,
quan tot el que, un,
vol emmagatzemar
són diners i més diners.

La vida, un rascaculs
irrisori, un clot on
soterrar més i més
éssers humans.

Cop d'estoc o punta
de sabre, i un humà
de menys a la Terra.
Eliminació de la humanitat.

 Voluntàriament, tots
arrenglerats, hi fan cua
per a rebre l'elixir malèfic.
Decesos i més decesos.

Gairebé ningú no ho vol
veure, antifaços a sobre
dels ulls, taps a les oïdes,
i, un pompó als morros.

Els tanatoris plens a vessar,
sens a penes espai per a
tant de difunt, el cementiri
n'hauríem d'eixamplar-lo.
  
Flors i més flors, les
floristeries fan l'agost;
des de les fiblades, més
i més finats, però perfumats.

Cap ni un, no se n'adona
que hi són les inoculacions
les que están reduint a la
població.

Com hem consentit
agullonar als nostres nens,
amb substàncies que
escurcen l'eudaimonia.

Efectes tòxics, per tot
arreu, els mandataris ben
contents, han assolit
desfer- se'n dels terraqüis.

Chemtrails i, antenes 5G,
més armes de destrucció
massiva, i tothom quiescent,
sense reaccionar a res.

Potser, llancen per l'airecel
partícules que atordeixin
o minvin el cervell de les
criatures. Cap rebel.lió..!

A hores d'ara, n'estem tots
condemnats a mort. Fem amb antelació foradets a la Terra, que podem no cabre tots.

O foguerades immenses
en senyal d'auxili per
l'afluència de cossos que
lluiran com torxes a l'univers.

Qui no sap defendre la
vida, tal vegada no sigui
mereixedor d'ella. Qui no
exalça la vida, aclucarà

els ulls abans del seu
temps. Sinó parem tot
allò que va en contra del
nostre alenar, expirarem.

I se n'anirem a l'altre barri
per donar- li'n gust a uns
tocacampanes què no han
après a fer repiquetejar


les dríngoles. Carreguem
xeringues amb <esporuguina>
i al darrere dels monstres
injectem- los a cadascun d'ells.

Així, ells mateixos, assaboriran
el seu propi efecte. Els punxarem als braços, a les cames, al cul. Més de sis dosis, set, vuit, nou, deu...

Hem perdut potser la nostra
dignitat, des de quan hem
desaprès a comportar-nos-en
com a éssers vius.?



R.I.P ( Requiescat in pace )



Adela Payá i Prats
   😡


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada