Konstantinos Kavafis
( 1863-1933 )
<CANDELES>
Els dies del futur s’estan al davant
nostre com una fila de candeles
enceses.
Candeletes d’or, càlides i vives.
Els dies que han passat queden
enrera,
dolorosa línia de candeles
gastades;
les més acostades encara fan fum,
fredes candeles, foses i corbades.
No les vull pas veure; el seu
aspecte m’entristeix,
I m’entristeix de recordar la seva
llum primera.
Al meu davant, miro les meves
candeles enceses.
No em vull pas girar, per no
veure, i tremolar,
que de pressa que creix la línia
fosca,
que de pressa que augmenten les
candeles gastades.
Konstantinos Kavafis
🕯
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada