LA MÀGIA S'HA INSTAL.LAT DE NOU

 

LA MÀGIA S'HA
INSTAL.LAT DE NOU

Volia fer etern el meu
amor a la Terra,
ignorava que existiren
unes altres forces
que tot ho podien
capitombar.

Rastrejava la màgia
en qualsevol racó:
les finestres les convertia
en ventalls, que s'obrien
i es tancaven per efecte
de les ventades;
les balconades n'eren
boscos emplenats de
florades;
els arbres: els senderols
que et conduïen als cels;
el col.legi: una vall d'esbarzers
on menjava mores al
meu antull i, els professors
per cop de gràcia embruixada,
restaven tostemps glaçats.

El món centellejava
de garlandes i serpentines;
a la fira, s'enjogassàvem
en cadascuna de les seves
atraccions,
rèiem de seguit i ens
atipàvem de llepolies.

A la jovenesa, ballàvem
i cantàvem, i rodolàvem
al voltant del món perquè
havíem de conèixer almenys
on vivíem i com era el
nostre planeta.
Viatges i més viatges.! 

Al meu estimat, hagués
volgut veure'l al llarg del
temps, abillat amb diferents
pellofes, jugar amb ell
tots els jocs per haver- hi
i, perllongar l'amor de moltes
varietats i cuplés.

Els sortilegis no van tenir- ne
cabuda quan la mort
disfressada d'esperances d'ase
al meu amoret se'l van endur
a sobre del seu llom, tot ell
empolainat de boig.

I amb bogeries de llagrimons
negres hi vaig passar tres anys
instal.lada al regne dels bruixots.

Esperits i dimonis en veia
per tot arreu, ombres que s'hi
passejaven amb braços i cames,
aldarulls i sonalles retrunyint
al bell mig de la llar.

La màgia havia desaparegut,
i arrapava les murades de la
follia, fins que un jorn
engalanada de guerrera
amb l'espasa de fusta a tothom
hi vaig fer escampar el poll.

Ara només m'estic amb mi mateixa,
em deixo anar-hi i, de tant en tant
imagino un amor que sé què
ací al planeta, amb la seva densitat no existeix, pero en plau somiar- lo i fins i tot mantenim llargues converses....Crec que la MÀGIA ha retornat de nou a la meva existència.

Només espero entrellucar
al llarg d'un recorregut de mar i cel, enmig de l'oceà, al meu imaginat;
trobar les respostes que durant
tant de temps he cercat.

Saber amb certesa l'autèntic significat de l'amor entre dos éssers guiats pels fins dispars, en contraposició als establerts ací.  

I encara que hi sóc a fora de
cap possibilitat, penso: què
bonic ha de ser l'amor de veritat
entre dues ànimes força solitàries.

La creació de les coses consisteix
en fer- les eviternes.





Adela Payá i Prats
             ♥️