Juan Ramón Jiménez

 

Juan Ramón Jiménez

         (1881-1958)

<El Viatge Definitiu>

Jo me n'aniré. I es quedaran els 

ocells cantant; restarà el meu hort, 

amb el seu verd arbre, i amb el seu 

pou blanc. 

Tots els vespres, el cel hi serà blau i 

plàcid; i dringaran, com aquesta 

tarda  están repicant, les campanes 

del carilló. 

Es moriran aquells que em varen 

estimar;

i el poble s'hi farà nou cada any;

i en el racó aquell del meu hort florit i

emblanquinat el meu esperit, 

vagabundejarà, nostàlgic. 

I jo me n'aniré ben sol, sense llar, 

sense arbre  verd, sense pou blanc,

sense cel blau i assossegat...

I romandran els ocells cantussolant.

Juan Ramon Jimenez 

                          💎💎💎

<El viaje definitivo>

Yo me iré. Y se quedarán los pájaros 

cantando;

y se quedará mi huerto, con su verde 

árbol, y con su pozo blanco. 

Todas la tardes, el cielo será azul y 

plácido; y tocarán, como esta tarde 

están tocando,  las campanas del 

campanario. 

Se morirán aquellos que me amaron;

y el pueblo se hará nuevo cada año;

y en el rincón aquel de mi huerto 

florido y encalado mi espíritu errará, 

nostálgico… 

Y yo me iré; y estaré solo, sin hogar, 

sin árbol  verde, sin pozo blanco,

sin cielo azul y plácido…

Y se quedarán los pájaros cantando

Juan Ramon Jimenez

Pinturas: 1.-Santiago Rusinyol

                 2..-Nicolás Spada

                           🌲