VULL VERITATS
SI US PLAU !
No em conteu més mentides,
si us plau, no em conteu més !
Encara que hi visquem en un món
virtual, on potser, s’hi projectin
holografies a tothora,
o què ben bé, estiguem atapeïts
d’ulls metamòrfics,on tothom
hi veu el que veu,
jo us demano, que no m’atabaleu
amb tantes engalipades...
Digueu-me veritats, a gavadals !
Malgrat que hi facin mal,
només tindran la durada
colpidora d’un instant,
pel contrari, un engany,
es pot eternitzar
i, el seu efecte,
perllongar-se per sempre..
No em digueu que els volcans
són dunes dolces
sense bocanes,
o, que els oceans són deserts
esgrogueïts,
tampoc, em conteu
que els glacials són núvols
punxeguts,
com així mateix,
que els estels són esquelets
fulgents...
O pitjor encara,
no vulgueu fer-me creure
que els arbres arrelen al cel
i, que nosaltres esclafim
de dintre d’ous covats...
No féu com aquell home
que a la seva estimada,
li va dir quan amorosit
n’estava d’ella,
mentre es gronxava a sobre
del seu balancí,
sense donar cap passa
per anar-hi al retrobament
dels dos...
I quan despertà,
de dintre seu
aquell amor oblidat,
tan vell, ja hi era,
que les Moires
vingueren a recollir-lo.
No em conteu més mentides,
si us plau, no em conteu més !
Malgrat que hi neguitegi
com un eriçó,
emplenada d’agullonades,
sempre la veritat, per mi,
hi serà la millor opció...
Adela Payá i Prats
🌵
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada