PERE QUART

 

PERE QUART

(1899-1986)

<Vacances pagades> 

He decidit d'anar-me'n per sempre.

Amén.

L'endemà tornaré 

perquè sóc vell 

i tinc els peus molt consentits, 

amb inflors de poagre. 

Però me'n tornaré demà passat, 

rejovenit pel fàstic. 

Per sempre més. Amén. 

L'endemà passat l'altre tornaré, 

colom de raça missatgera, 

com ell estúpid. 

No pas tan dreturer, 

ni blanc tampoc. 

Emmetzinat de mites, 

amb les sàrries curulles de blasfèmies, 

ossut i rebegut, i lleganyós, 

príncep desposseït fins del meu somni, 

Job d'escaleta; 

llenguatallat, sanat, 

pastura de menjança. 

Prendré el tren de vacances 

pagades. 

Arrapat al topall. 

La terra que va ser la nostra herència 

fuig de mi. 

És un doll entre cames 

que em rebutja. 

Herbei, pedram: 

senyals d'amor dissolts en la 

vergonya. 

Oh terra sense cel! 

Però mireu-me: 

he retornat encara. 

Tot sol, gairebé cec de tanta 

lepra. 

Demà me'n vaig 

-no us enganyo aquest cop. 

Sí, sí: me'n vaig de quatre grapes 

com el rebesavi, 

per la drecera dels 

contrabandistes 

fins a la ratlla negra de la mort. 

Salto llavors dins la tenebra 

encesa 

on tot és estranger. 

On viu, exiliat, 

el Déu antic dels pares. 

Pere Quart. 

(Del llibre Vacances pagades, 1960.)

                    🦄