Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

dimarts, 3 de maig del 2022

KONSTANTINOS KAVAFIS





 



<OH AMiGOS, CUANDO YO ESTUVE ENAMORADO>



KONSTANTINOS KAVAFIS
          (1863-1933)




Oh amigos, cuando yo estuve enamorado
– hace ya tantos años –
no vivía en el mismo mundo
que el resto de los mortales.

Vivía en la lírica fantasía,
y aunque consciente de su engaño,
me daba felicidad,
era un sueño cálido y encantador.

Mis ojos se detenían en mi amada
y el amor hacía aún más bello su rostro;
su palacio
era para mí.

Y el barato percal
que la vestía,
te juro que para mí
era más que seda.

Dos brazaletes de bisutería
adornaban sus brazos;
pero yo los veía como joyas
de la más alta calidad.

Su cabeza lucía
flores cogidas en las montañas,
mas ¿qué otro tocado
hubiera sido más bello adorno a mis ojos?

Siempre fueron nuestros paseos
felices por ir juntos,
claras sendas sin espinos
– si los había, la tierra los ocultaba.

Ni los mejores oradores ni los hombres más sabios
podrían ahora persuadirme
tanto como el más leve gesto suyo
entonces.

Oh amigos, cuando yo estuve enamorado
– hace ya tantos años-
no vivía en el mismo mundo
que el resto de los mortales.

Konstantinos Kavafis

                       💎💎💎


<OH AMICS, QUAND JO VAIG ESTAR ENAMORAT>



Oh amics, quan vaig estar enamorat
- fa ja tants anys-
no vivia en el mateix món
que la resta dels mortals.

Vivia en la lírica il.lusió,
i encara que conscient del seu engany,
em donava felicitat,
n'era un somni càlid i encisador.

Els meus ulls s'aturaven a sobre de la  meva estimada i l'amor en feia el seu rostre més bell;
el seu palau
n'era per mi.

I la barata percala
que l'abillava,
et juro que per mi
n'era més que domàs.

Dos braçalets de bijuteria
orlaven els seus braços;
però jo els sotjava com joiells
de la més alta qualitat.

El seu cap lluïa
flors agafades a les muntanyes,
però quin altre tocat
hagués segut més bell oripell als meus ulls.?

Sempre hi van ser els nostres passeigs
feliços per anar- hi junts,
clares sengles sense arços
-si n'hi havia, la terra els ocultava.

Ni els millors oradors ni els hòmens
més savis
podrien ara persuadir-me
tant com el més lleu gest seu
llavors.

Oh amics, quan vaig estar enamorat
- fa ja tants anys-
no vivia en el mateix món
que la resta dels mortals.

Konstantinos Kavafis
                 🧡


Pintures: Marc Chagall




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada