ESTADIS

 

ESTADIS

De pena, adormida

i, peres menjades

se'n surt un plor amb

regust dolç i blanc.

Una estima de tul nívi

recobreix els ulls d'ell:

dos fanals enrogits;

els de ella: dues malaquites.

De joia carboncle, dos

cors s'ajunten de roig

refulgent, els llavis excreten

petons enrojolats.

Crispetes de blat de moro

esclaten entre les mans,

els dos amants, d'ermini,

s'abrigallen els cossos.

Ocultats pels desitjos,

de gebre ofegats, els neix

un panteix luxuriós, a frec de

les solfejades nocturnals.

Als moments místics,

de penes i joies barrejades,

brollava la tristor pel planeta,

per les promeses no acomplides.

Xiquets embotits en flascons

de cristall, suren enmig d'un

líquid xirriant, ...Membres de

cera, penjats als murs, de les ermites.

Trossets de vida reclamant vida,

un alenar bastit de mort i d'agraïment,

de misèria i d'incomprensió. Tothom

afectat per la sindrome d'Estocolm.

Enamorats i, esgarrifats alhora,

atemorits i, enxarxats, defugeixen

d'una caixa de llauna, per fer- ne

reconstruccions plastificades.

Omplits de bursades per les

paraules sagites, s'hi foraden.

Dels mastegots a les galtes,

en fan suc d'aspra amargor.

Dues còrpores agullonades i,

d'esperits trasbalsats, s'esgarrien pels carrerons, fins al punt de ser- ne pipetejats pels Mags cèlics.

Aleshores, tan escurçada trajectòria,

tant de ruflar, els esmicola entre

gambades, cada vegada menys

allargassades, i de més curta amplària.

Però a la fi, els amants de llambrecs enrogits i glaucs, hi van optar per junyir els quatre ulls, on de la seva unió, un esgrogueït esguard tot ho va brisar.

Més forts que mai pensarien ser-ne, per on desfilaven, als barrufets cremaven sense cap intencionalitat, se n'havien

transformat en disolvents de les plagues.

.

De pànic injectat, gotim a gotim,

ella, ha eclosionat d'estellicons pels porus de la pell...El seu estimat, es destrueix

de mica en mica, tirotejant- s'hi

dards a l'interior dels seus budells.

Hi viu tot ell lesionat, andareja de peus ferits i, l'ànima tota convulsionada,

lluita per anar-se'n ben lluny.

Adela Payá i Prats

 💥

Pintura: Leonardo Alenza