A la mitologia grega, les Mènades
(en singular, "Mènada"),[1] són éssers femenins divins estretament relacionats amb el déu Dionís (o Bacus), déu suposadament originari de Tràcia i Frígia.
Les primeres ménades van ser les nimfes que es van encarregar de la criança de Dionís, i que posteriorment van ser posseïdes per ell, qui els va inspirar una bogeria mística.
Això les contraposa a les Bacants o Basàrides, dones mortals que emulen les mènades, que es dediquen al culte orgiàstic de Dionís.
No hi ha unanimitat, però, en aquestes accepcions. En moltes fonts Mènades i Bacants són sinònims, entenent-se per Bacant l'accepció llatina de Mènade.
🌷
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada