CISELLAT D'AIGUA MARINA.
De la mar vindràs
endomassat d'
epífores de turquí.
En sortir-te al
bell mig de les onades
entre esquitxos
punyents,
ens farà l'efecte
d'albirar al Déu Posidó.
Un trident refulgeix
a les teves mans
i el teu somriure
n'és un esclat d'espurneigs
enrossits.
A les esplugues marines
n'has romàs, tot amagadís,
i avui, has optat per
deslliurar- te'n de les
teves túniques d'atzurita.
Una abraçada em demanes
i en cenyir- me al teu
cos de columnata grega,
he restat convertida
en aigüerol cristal.lí.
Tant de temps corsecada,
a la recerca del teu
cossatge,
que avui al bell mig
dels teus dos reguerols,
coronats de dits sobreeixint
tal com assuaujats didals,
n'he quedat transformada
en gorg diamantí.
Mansueta pels designis
de l'Univers, encara
no me'n puc avenir a aquesta
explosió de sentiments
desbordats.
Em parles als somnis
i et fas present en cada
pensament,
em voreges d'amanyacs
i magarrufes.
A la meitat de l'oceà
emergeixes com esculpit
pels raigs assolellats;
aquest instant de trèmula
resplendor, em fa colpir
el cor a la velocitat del
tro, i m'acompanyes
dolçament al llindar
dels somnieigs, on de dintre
dels quals m'he esparpillat
amb regust de sal i picantor.
Adela Payá i Prats
🌞
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada