CREMATS D'EMBRANZIDES.
L'esglai d'estar-me'n amb vida,
mentre tu rodoles d'estel en estel,
maleint, potser, la teva mort,
tanmateix no entesa, em fereix
fins al moll de l'os.
La solitud dels dies i les nits,
enmig d'un planeta que tothom
el vol conquerir o potser
esbordellar, m'enterboleix
de foscos pensaments.
Els intents malvats per desfer-se'n
dels cossos amb enganys i submissions,
em deixen esfereïda. Els nens, les primeres víctimes dels malànimes.
No s'hi respira pau a sobre de Gaia.
Aquesta angoixa que estreny l'ànima i t'amenaça cadascun dels dies, per sortir- te'n d'on t'allotges. L'assossec inexistent, la seguretat per la criança de la canalla, ben escadussera.
El desprendiment de les andròmines
i, l'absència de l'home bo, que un jorn s'hi va embogir i, s'hi va passar al bàndol dels brètols, tota una tragèdia,
la confiança en la humanitat, trasbalsada.
La crueltat sobreïx a cada moment,
les tendreses enforinyades als enclotats.
Els amics ben malalts o exiliats d'aquest món feral. El cercle ha restat reduït
a unes poques essències.
Fins quan n'haurem de continuar
en aquest turment sense gaire sentit,
i malgrat que ens aconsellen que
hem de tenir fe i esperança, com
s'ho farem per acollir-hi tanta indolència.
Any rere any, contemplem
més i més depravacions; un
caramull d'estupideses, i si aleshores
no en teníem prou, ens vaticinen
catàstrofes mig ambientals.
Jo que hagués volgut que
tot hagués anat a millor, i ja
veig quin retrocés més brutal
que hi estem vivim. Almenys, tu,
n'ets lliure, enmig dels estellicons.
L'esparverament de resistir,
alenant en un espai temps on
tu ja no hi ets, n'és descoratjador.
Com tot ha petat de seguit, sense
a penes, consideració, ni compassió.
Andarejo amb ulls enutjosos,
amb cos abatut i esperit enyoradís,
les forces han minvat i la joia
rau encabida en un lloc inexistent.
Els fingiments no sé interpretar- los, ni magnificar- los.
Hi vaig escollir viure a duet, no pas actuar un <solo musical> així i tot cap respecte se m'ha tingut en compte.
Per on he calcigat, he albirat un munt de més i més destrosses.
A reveure, ...Tenim pendent algunes converses, en aclarir-ho tot, tal vegada decidim que sigui més convenient trepitjar viaranys contraris.
La teva manca de cura per nosaltres:
la teva família, em va decebre
més del que tu puguis imaginar. Les terribles actuacions, en tot cas, hui per hui, deslliurades, n'és clar, que han deixat les seves empremtes.
Cap delicadesa envers els éssers
humans, tothom pateix més del
degut, s'assemblem als ninots de
les <Falles Valèncianes> : se'ns crea, per a ser després agostejats.
Se'ns denigra des de la naixença
fins la mort, de mica en mica, ens
desproveeixen de la nostra dignitat i farts de tantes escomeses, acceptem a l'última hora, abillar-nos-en de difunts.
Tu no vas arribar a vell, la qual cosa t'hauria agradat molt, no obstant això,
t'han alliberat dels deures per als quals no n'estaves preparat,... Al Cosmos, tal vegada, hi seràs més adient.
Adela Payá i Prats
🔥
Pintura: 1.- JAN COSSIERS
" Prometheus carrying fire" "
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada