A JÚLIA
Has trepitjat
la gleva que
a l'arbre inclou.
Acarones el
seu fullam
i et pregunto:
Saps el nom
de l'arbreda?
Estimada néta,
que et sents
tan atraguda per
tot allò que rebrosta
des del sòl.
N'és una olivera,
i et demano que
li interroguis de com
s'hi troba.
Està bé em respons.
Com li diuen?
Ens desvetlla el
seu nom: Rosa.
És un arbust femella.
A la fi, hem llosquejat
un ésser vegetal
que ens parla i es
bateja amb nom propi.
Al seu tronc li n'has
fet un petó i de sobte
a les teves manetes
una ploma blanca
ha aparegut.
Ja tenim una amiga
a la natura, a qui
podrem saludar en
passejar pel poble.
Rosa, la nostra amiga
del regne vegetal
hi és a prop del Centre
cultural.
Mai no s'avorreix i té
el do d'entrar- hi a
la biblioteca, abillada
d'invisibilitat, i llegir
tots els llibres que
li vinguin de gust.
Júlia, la nostra amiga,
n'és una sàvia i ens
esmenta que quan
agafem del terris les
seves fulles davallades,
cadascuna d'elles
ens relatarà una història,
com ahir ho vas fer tu
amb el conte del nen
generós.
Adela Payá i Prats
🌳
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada