A VIDA O MORT...!

 

A VIDA O MORT...!

El meu cant n'és
un plor desconsolat;
una melodia
silent que fa trontollar
el meu cos de pell endintre;
Una llàgrima de cristall
de la qual se'n surten
fiblons afuats.


Caos de vida ofegada
a dintre de la cuirassa;
reclams espasmòdics
de ment entossudida.
Almenys lluitem
cara a cara, en camp
al descobert.

Però no enverinis els
meus aliments,
les meves medicines,
com tampoc
l'aigua, ni els cels,
no instal.lis guardians
de ferralla, escopint
a tothora freqüències
occidores, no m'injectis
metzines assassines.
No se n'aprofiteu dels
nens, fins ací hem arribat.

Dóna la cara, que abans
de morir, hi pugui dir
que vaig defendre la
meva vida fins les seves
últimes conseqüències.
Les criatures no es toquen,
són sagrades.

Hi vaig néixer com tants
altres, per enllumenar
aquest lloc empastifat
de cascàrries.
La meva llum et pot besllumar
no obstant això, posa't
al meu davant, encara que
hi sigui amb ulleres de sol,
hem de guerrejar.

A vida o mort, aquesta
Deessa nostra: Gaia
no mereix tant d'insult i
menyspreï, com tampoc
cadascun dels éssers vius
que l'habitem. Prou de fer
esquírries contra la
mateixa creació.

No t'amaguis al darrere
de màscares, fent- te
passar per humà, mostra't
tal qual tu hi ets,
i no inventis més destrosses
per arrabassar aquest
preciós planeta...

Abans que res, ensenya't
a respectar- ho tot,
sí has pensat enderrocar
el Cosmos: planeta rere planeta,
on creus que podràs viure.?





Adela Payá i Prats
             ⛔