UN PASSET I MITJA VOLTA ENRERE..!

 

UN PASSET I MITJA VOLTA
ENRERE..!

La vida ha transcorregut
salvatgement moguda,
com un carruatge a la muntanya
russa, girant sense parar. 

Amunt i avall, d'un costat
a l'altre,... Els ulls esbatanats,
i el pensament a la recerca
de com sortir- se'n sens nafres.

Als boscos m'hi trobo ara mateix
gegants de ferralla, que com
el Quixot, n'hauré de combatre'ls
amb armes encara per inventar.

Dels cels, ens llancen fils blancs
de teranyines, que en posar- se'n
al damunt dels vegetals li'ls
lleven la seva força vital fins

a estrangular- los....Quina pena.!
Ens ataquen per tots els llocs.
Vivim a les clavegueres i no n'hi
ha manera de trasmudar cap cosa.

La màgia ha marxat de cop, talment
esporuguida, ...l'escridasso amb
força i tanmateix, a sobre del muscle:
cagueroles d'un pardal, ben descansat.

La meva ànima m'observa des de
les alçades i m'esmenta que ella
s'hi delectaria per una existència millor,
no pas per aquest lloc tan ensutzeït.

Que hi farem?

Sempre aquest sentiment
d'exhauriment, de voler fer i
no poder....N'és cert que a les
avionetes les podria besllumar

amb llumetes de làser, i les antenes
de telefonia, n'hauríem de
tombar- les a terra, amb la
col.laboració de molts veïns.
 
Açò no pot continuar com ara
ho està essent. El vestit de plomes
n'hauré de penjar- lo a l'armari,
toca novament empolainar-se

de guerrera i demanar- li a
Hefest que ens faci nous
armaments, més avançats,
i, altament sofisticats.


La vida ha transcorregut
salvatgement bellugadissa,
amb una testerola fent
giravolts sense descans.

Perotets i parotets hi venen
des de ben a dalt,
semblen xicotets, però a
l'acostar-se hi són colossals.

Que vol aquesta gent,
arriben en son de pau o de
guerra? ...Com si ací no tinguéssim
prou amb el que n'hi ha.

N'és sabut al llarg de l'història
que l'orgasme més plaent per
alguns geperuts, seria destrossar
la nostra preciosa Gaia.

Ho intenten de seguit, una i
altra vegada, no els importa
endur- se al darrere milions
d'éssers vius...

Són destructors de vides,
l'enemic de les Energies
Creadores, ...per on trepitgen:
més i més desolació.

Em pregunto, com haurem
d' expulsar- los d'aquest indret,
si ens guanyen en saviesa
tecnologia i enginyeria.

Com deia el meu pare, el peix
gran es menja al xicotet. .Merda
de tot, una existència ferotge,
acarnissada, esgalabrosa.

A l'Univers, potser, alenaran uns
altres tipus de vida, que vibrin
en pau i harmonia, on les agressivitats
no existeixin o el Cosmos n'és un caos.?

Assolirem quelcom de benaurat.?  perquè com
anomenava el poeta Ovidi: l'instauració d'un ordre harmoniós sempre va seguida per la seva dissolució.

Aleshores sempre romandrem
en una perpètua discòrdia. Anirem rodolant entre l'ordre i el desordre, amb prou feines, no hi serem mai al Paradís.?

N'hauré d'imaginar caminois novells
on tot aqueix galimaties s'esfumi, on
la saviesa i l'amorositat per tot, dibuixen
viarons d'assiduïtat i de maridatge.






Adela Payá i Prats

 🌏