CORRIOLS DISTANTS
Potser, que ja no ens
vegem mai.
Han segut un grapat
d'anys:
en llengues callantívoles,
en un afer desinteressat,
en una indiferència abissal.
Quan jo, ho hagués donat
tot per la nostra concòrdia.
De vegades les llavoretes
davallen a sobre de terrenys
eixorcs, o ben bé, s'empelten
amb unes altres semences.
Hem coincidit en un quadrat
d'angles canviants,
on les estimes en comptes
d'avançar- hi, s'arrossegaren
pel fang i, expulsaren qualsevol
preludi d'existència en erupció.
Cap comiat, cap paraula de
tendra avinentesa,
un deixar transcórrer els lustres,
un oblit farcit d'inocuïtats,
res no s'hi va enxampar
d'amanyacs.
Ni un curt adéu en va fer florir
regals de magarrufes,
absència de senyals,
llambregades fosques i, una
immensa descurança.
Les llanternes rauen esmorteïdes.
L'amic que hagués volgut
tenir- ne per sempre i, que
frívolament es va girar d'esquena,
com si la amistat no fóra
amb ell, com si els vincles
suposessin dogals atapeïts.
Records desfent- s'hi al llarg
del temps,
muntanyes de boires creixents,
nubolades endolades i, un
somriure amarg, dissolt entre
incomprensions estremidores.
Potser, que res no tingui sentit,
que hagin ànimes amb ganes
d'eixamplar-se'n o que pel contrari,
cerquin l'absoluta compressió.
Vivim anhels dispars, on els
sentiments no sempre concorden;
una llarga tresquera a sobre
de la qual, i sense mots, dos
esperits decideixen per separat,
que han de vagabundejar per
viarons desiguals.
Adela Payá i Prats
©️
Pintures: Vassili Kandinski.
🌷
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada