A L'ANGLE DEL CARRERÓ
Et faré un raconet
al meu costat
si el que vols és
matinar per a veure
com es desempereseix
l'astre Sol.
Passejarem junts
a frec de l'oceà,
collirem petxines i
cargols marins.
Ens orlarem la
pell amb tatuatges
d'aigua blava i escuma
nívia.
Et faré un raconet
al meu costat
si vols gaudir d'
ataüllar els estels
durant una llarga estona,
i no hagis d'atabalar- me
dient- me que es fa tard.
Et regalaré dolces
paraules, que per res
del món, no en tindran el
tacte de l'aspriu sabulós.
Faré degotejar un munt
d'abraçades a l'entorn
del teu coll, com també
et petonejaré fins que
caiguis ben adormit.
T'estimaré des que
l'alba llueixi els seus
colors irisats devers
la fosca nit jaspiada
pels seus brillants.
Et faré un raconet
al meu costat,
si precises que t'agafi
de la mà, perquè
el pendís s'hi fa inaturable
i costerut, sense
algú amb qui fer el
recorregut.
Parlarem de tot allò
que vam ometre per
respecte a uns altres,
ens descobrirem
a pleret, com les estacions
ho fan al llarg de l'any.
I encara que cap cosa
no sé de tu,
que tan sols hi vam conversar
amb els ulls, al so dels
clics dels apareils,
algú em xiula
a cau d'orella, que ja ha
arribat el moment de
retrobar- nos-en a l'angle del
carreró, on tothom apareix
i desapareix en qüestió
de segons.
Adela Payá i Prats
♥️
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada