ESTUPIDESES

 

ESTUPIDESES..!

Aquestes baules

estrenyen cada any

amb més feresa,

més senyals sobreïxen

als canells,

tots dos emplenats d'

empremtes

ensangonades.

Les llibertats ofeses.!

Els monyicots malvats

hi són al planeta

amb ànsies d'esclavatge.

El pitjor n'és la mansuetud

dels humans, incapaços

de defendre la seva

essència divina.

A tot li diuen que si i, no

se n'adonen fins a quin

punt hem abdicat dels

nostres drets.

Els nostres néts venuts

als monstres,

els nostres ideals embrutats

de taques roges i de submissió.

 

Havíem de venir ací a

sotjar tantes despulles..!

Quina possible evolució de

les ànimes hem d'ataüllar

en aquest planeta, envaït pels

calamitosos, tots alhora

folrats de diners i de puixances.

A cada passa del camí, hem

d'afrontar de seguit: la fam,

les guerres, les malalties, tant

en voga hui per hui, la retallada

de llibertats, l'abús,

la despoblació d'humans

amb propòsits insidiosos.

Com podem existir enmig

del desempar, on alguns aprofiten

per a introduir- nos santets i

més santets, àngelets, i vés a saber

que més. Marietes i tortures,

i un Jesús ben estacat a la creu.

Quantes bajanades..!

Ens diuen: tingueu paciència i

mentrestant els nens es moren,

els segresten o extreuen d'ells

el tan anomenat: adrenocrom..  

Festivitats dels pederastes.  

Camions reblits de cadàvers

d'infants i ningú res no diu.

Esperem, ...A qué hem d'esperar...!

Merda de món i de mala gent,

d'esquenes a la veritat, on cap cosa

els importa....On tot n'és una

posada en escena.

Tal vegada en morir- nos també

n'haurem de confrontar a criatures

maldestres, i continuar a la

roda dels sonats,

dels caps atabalats de bonys

i exempts de les amorositats.

Si hagués sabut tot el que ara

en sé, no hagués endut cap fill a

aquest lloc, cap ni un.

Almenys els hagués estalviat

les sofrences. Sofrir n'és sinònim

de nodriment per als qui no

en tenen d'ànima.

El coneixement mai n'hauria de

ser aprés mitjançant els turments.

Més bé, n'hauria de ser a l'inrevés.

Aquests grillons als turmells

que no et deixen andarejar, que

a cada passa, fereix més que

qualsevol punxó.

La creació en mans dels acabalats,

els altres, a sobreviure d'hores

inacabades, amb el menys temps

accessible, per a gaudir de la

formosa composició de la Mare

Terra ...

A treballar incansablement.!

Agraeixo que aquest estat de

perpètua impotència, no

s'allargui més del degut....He

estripat el meu vestit de guerrera,

ara mateix, em brodo plomes per

tot el cos... Els llagrimons els

he mudat per pedruscalls.

Adela Payá i Prats

        

💧