A LA RECERCA DEL SEU APOSENT..!

 

A LA RECERCA
DEL SEU APOSENT..!
 



Una criatura
d'essència absent
llança paraules de
pluja, sense haver
de mostrar- s'hi.

Xopa els paisatges
d'aigua cristal.lina
i no troba el seu
amoret per enlloc.
  
Els sentiments, cada
vegada més eixorcs,
s'omplin de la
mancança de les
tendreses.
 
Voliaina dels abismes,
Ella, només s'hi delecta
per fer surar el seu cos
enmig de les airines 
i abraçar-se'n a tot.

Malgrat la pèrdua
d'un caramull d'estimes,
s'ompli de més cors
curulls de roselles.
 
Amors, xafigats com
sanglots de raïm,
al dessota d'uns 
peus ballarins, què
espremen i alliberen
els elixirs de la mateixa
vida.

Ell, obcecat en no
manifestar-se'n
s'ha aïllat entre silencis
i, mots escorpins.

Rau al bell mig d'un
paratge isolat,  
imaginant què ella
hi és amb ell.
 
Però malauradament
l'amor la convertí
en flocall perlat
i, vagabundeja pel
airecel, cercant
a quina constel.lació
n'haurà de junyir-s'hi.
 
 
 




 Adela Payá i Prats
              🌟  
 
 


 
  

HOMENATGE A LA MARE..!

 

HOMENATGE A
LA MARE..!

( Fugida en vol : 08/12/2020 )

Vestideta d'or i
de grana,
amb els cabells
arrissats,
les ungles de
rosa i platí,
les sabates a
joc amb el xal
de domàs.

Al bell mig
de les dues mans:
un petit ramell
de flors de nards.

Un petó al front
uns desitjos   
encomiables;
una flaire a
alfàbrega i a
espígol.

Has marxat del
regne de carabrú
envers els estels
argentats.

Sento la teva
joia i les teves
riallades.
És més meravellós
del què m'imaginava, 
em xiuxiueges a cau
d'orella.

La mare que sempre
hagués volgut viure
com una princesa
de conte,
m'explica què per on
trepitja tot n'és ple
de màgia.

Senderols enllumenats
de colors jamai
esguardats,
una joia no sentida
mai a la Terra,
nins com de porcellana
semblants a papallones,
dirigint els seus
passos.

Arbres parlants,
rierols d'aigua
diamantina, 
florades dansarines,
i, la figura d'un
home amb els
braços ben oberts.   

Torneu de nou
a ser- ne els amants
d'abans, quan tot
ho llampurnejàveu
de raigs multicolors,
de jocs malabars,
d'esperances a dojo.

Vestideta d'or i
de porpra,
amb llavis de margarides
els seus trets hi
són suaus i dolços,
d'una placidesa
què commou,
d'un assossec que
hipnotitza.

La mare n'ha fet 
fugina i em comenta
què on s'està
s'hi sent com una 
Regina. 

Encomanarà una nova
llar cèlica on n'hi hagi
cabuda per a tots
nosaltres, de moment
s'hi ha trobat amb el
seu fill gran i ballen
abraçats.
   
 

 

 Adela Payá i Prats
              💥

LA MEVA MARE..!

 

                              💕⭐💜🌟🌹🍂

A LA MARE ..!

 

A LA MARE ..!


(què ha marxat avui:
     08|12|2020)




Has marxat, mare
a la teva manera:
independentment.

Has cercat el moment
idòni on no hi érem
cap de nosaltres.

En tornar n'has fet
els teus últims
sospireigs, 
abandonaves aquesta
Terra, ella, t'abillava
de vels i de turqueses.

Estimada mare,
espero què on vagis
et facin una gran
festa...! Ja has acabat
el teu paper de mareta.

Uns altres destins
t'esperaran, ansiejo
què siguin més bonics
on s'hi posin de manifest
els teus dons encara
per encetar, adormits.

Volies ser tantes coses, 
però el teu destí et va
dur a ser mare de sis
criatures. Ja és llarga
aquesta responsabilitat.
  
Però tu somiaves amb
quadres de coloraines,
amb llibretes reblides de
números, ...N'havies
estudiat contabilitat
i comerç.


Però els fills, n'eren tants,
n'hi havia tanta feina
a la llar,
les teves habilitats vas haver
de soterrar- les, vés a
saber on.

El què guardo amb més
fervor són la teva vitalitat
i, les teves ganes per
arribar als cent anys.    
Gairebé ho assoleixis
mare, et restaven només
dotze anys.
 

Et desitjo un viatge
ben feliç amb les
millors vistes,
amb els paisatges més
llumeners i, sí et ve
de gust envía'm algú
o altre espurneig daurat. 


Bon viatge estimada
mare.. !





Adela Payá i Prats
             💜
 




    
   
  
 
 
 
 
 
 

   

 





 
   
  

ANDREI REMNEV

 

ANDREI REMNEV

Andrei Remnev n'és un pintor Rus nascut en 1962 a la ciutat de Yakhroma, a prop de Moscú.
Estil: Surrrealisme Màgic

 
  

                                 🍁🌻💕

NITS DE MOTS ESTRELLATS..!

 

NITS DE MOTS
ESTRELLATS..!



Festeig dels missatges
què amb ales de
papallones,
voletegen al bell mig
de les perllongades nits,
confonent-s'hi
amb els estels platejats.

Versets de lletres
sofisticades, què
intercanviaven les
seves gràfies de
traços i corbes:
aleshores: un idioma
novell havia estat
inventat. 
 
D'abraçada a batzegada:
un lleu incís;
d'acollida a reballada
pels abismes: un instant
voraç, aclaparador.
De l'infern al cel: un viatge
amb la durada d'un esglai.

Vorejada de potes
d'aranya, amb vels
de teranyines,
talment com núvia
arrapadissa,
començava a ser- hi
engolida frugalment.

Declaracions d'estimes
clandestines,
què no es plauen per
trencar-ne els
filferros punxeruts.  

S'escull una complaent
gàbia de portell obert,
abans que explorar-ne
territoris inconeguts.

El tast de la llibertat
angoixa alguns cors,
exhaurits hi resten
del vertigen experimentat.

Estavellada contra els
roquissars, ella,
esplomissada,
restaria com tatuada
a la pedra calcària.
 
Els afectes de l'home
mutant,
es trasmudarien
en fletxes verinoses,
amb accions de voler
interrompre
a dintre d'ell
l'amor, adés llançat
en contra de la seva
oponent, amb maneres
maldestres. 
 
Plomes enlairades
s'emmenen  a la llar
de l'occidor, i encara
què ell s'hi pensava 
deslliurat, l'amor
li retornà amb borrisol
a les mans i al pitram.

Delerós per rescatar
les volences,
a les seves muntanyes
s'hi trobà núvols
ensangonats,  
pluges de lilàs i,
l'espectre d'una dona
cavalcant a sobre
d'un corcell alat.
 






Adela Payá i Prats
              🦄
 
 

 
 
 
 


 

 
 
  
 
  

UN DIA DE PERMÍS..!

 

AVUI, QUE EN FARÀ 15 ANYS QUE HI VAS MARXAR, N'HE VOLGUT REESCRIURE AQUEST POEMA.
           ( 01/12/2005)



<UN DIA DE PERMÍS>

Ballem i no parem,
rodolem al voltant
dels arbres,
i, avui, a tu, et toca
fer-ne uns passets
de dolçainer.

Conta’m a què et
dediquis allà dalt
als firmaments
i, no te n'oblidis que
has de demanar-li
al teu guardià,
un dia de permís..

És hui, dia u
de Desembre...!

T’hem disposat jocs
de ceruli i, menjars
de neules,
encara no n'hem après
els teus gusts del moment.

Recorda que ens vas
dir què a la primera
dècada del teu viatge
estel•lar,
ens sorprendries
amb una visita per sobre
del sabulós.

Hem ornamentat
aquestes oliveres nostres
d’abans,
però que ja no ho són,
amb petits objectes
que tu tant t’estimaves
ací a la Terra.

Del brancam hem penjat
alguns poemes teus
sargits amb cordills de fullam,
també aquell rellotge antic
amb el seu cadenat,
la ploma amb vestit
de lleopard i, la teva pipa
d’antany, que encara desprèn
eixa flaire a tabac endolcit.

De les tiges més tendres
n’hi han suspesos
els nostres anells argentats
ja ben rovellats i força
esllenegats,
els vam tallar, ho recordes..?
de tan grossos que s’hi van
fer els nostres dits
i, encara que els he volgut
enllustrar, han restat
una mica ensutzeïts.

Només ens hi queda
engegar la música i,
fer sonar la teva composició
més preuada:
<les Variacions Goldberg>
de Johann Sebastian Bach.

Així que ja podem
fer-ne giravolts,
i, a cada revolta arrodonida
ens detindrem,
on un poema teu recitarem
fins que la nit
acluqui els seus ulls,
mentre tu et dilueixis de nou,
al teu airecel de caramel.

T’esperarem
fins a dintre de deu anys més
sí, ben bé, seguim
hostatjant aquest planeta
i, un altre festí
et prepararem,
aquesta vegada amb
castells de focs,
garlandes de tots els colors
i, un esclafit de mascletades.

Ballem i no parem,
rodolem al voltant
dels arbres,
i, avui, a tu, et toca
fer-ne uns passets
de dolçainer...



Adela Payá i Prats.
Imatge: Adela P. Prats

              💕