Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

dimecres, 29 d’abril del 2020

SECRETS SOTA LA TERRA..!








SECRETS SOTA
LA TERRA..!






Atemptats contra
la nostra divinitat
humana.
Recreen virus mortals
en laboratoris de
màxima seguretat.
Els llancen
indecentment contra
la població, sense
escrúpols.
Els qui s'han coronat
amos del món
atorguen sentències
de mort;
incineren cadàvers
a les pires
desnaturalitzades,
exemptes
d'acompanyament
i, de sentiments.
Estat de guerra, 
un combat ocult
entre les forces del
bé contra el mal.
Ànimes a gavadals
enfugint-s'hi de la
mateixa Terra;
sembrats de plors;
recés de bressols;
amenaces per
onsevulla;
esclafits de petards
esporuguits.
On anirem a parar
amb tanta violència
enlairada i soterrada 

totes dues alhora.
Els nostres nins
maltractats,
corcovats, sotmesos,
vigilats per monstres
sense compassió,
encoberts, ells, de
pellofes minerals.
Mentrestant, nosaltres
a casa, confinats.
A les nits, amb el
meu cos astral
davallo als túnels
i, a les coves,
obro les gàbies,
una rere l'altra, 
els hi dono de menjar
als nins i, de
tant en tant, 

llanço sagites
contra els malvats.
En obrir els ulls
dels mal somnis,
em clisso emplenada
de ronxes i de blaüres,
però la mainada
n'és encara allà baix
en perill de mort.
N'hauríem d'anar-hi
tots a alliberar
els fills de Gaia, ells:
segrestats, 

injuriats,
humiliats, 

assassinats.
No s'hi pot seguir
vivint com abans,
quan et xiuxiuegen
a les oïdes un caramull
d'atrocitats.





   

 
Adela Payá i Prats
             😭







 

   

dilluns, 27 d’abril del 2020

POESIA VITAL..!






Remedios Varo
( 1908-1963 )




POESIA VITAL..!




Has dirigit el teu
esguard al bell mig
dels cuaderns en
blanc,
on una mà tremolosa
escriu paraules què a
mesura que avança
la cal.ligrafia
comencen a 
esborrallar-se'n.

Cap traç no vol
romandre
de perpetuïtat
a sobre
dels fulls albins.

N'hi ha un entramat
obscurit del què
ningú no s'hi pot
deslliurar en arribar
un temps
de mediocritats.

Cal la necessitat
d'exposar-se com
escultura per a
magnificar més i més
qui hi som nosaltres ?

O pel contrari, hem
de perdre-nos a
l'interior nostre, per
tal de redescobrir-nos?

Les lletres poden
demostrar-nos
que ja no els
interessem, 
què ens jugaran
males passades,
en ser emprades
per a ressaltar-ne
els nostres corcons.

Fem poesia dinàmica
de qualsevol acte
macabre;
creem un substrat
de capolls en floració;
omplim-nos-en dels
elixirs perfumats;
imaginem noves
línies temporals,
on tot hi sigui bellesa;
potser, aleshores,
els mots ens cerquin
per a ser-ne desvetllats.   
 
De res ja no ens
servirà el romandre
immersos al món
de les calamitats.

Ara toca extreure
beutat dels actes
glaçats;
injectar estimes als
cors dels malvats;
abraçar nins sofrents;
plorar per no haver
sabut protegir als
infants;
escriure a sobre de
papirs el turment
dels éssers humans
i, deixar de pensar
que vivim en:
un món feliç com
podrem llegir en
la novel.la de:  
Aldous Huxley,

en la qual
ens parla d'una
felicitat estranyament
sintètica, per contra
de la divinitat
humana.
 

 
   

 Adela Payá i Prats
             🥀


DIES D'ALES ARREPLEGADES..!









DIES D'ALES
ARREPLEGADES..!




Moments tristos,
a l'entremig de dies
ennuvolats,
escoltant males
notícies a tothora.

Malalties, crack
econòmic, misèria
i, companyia;
delinqüents,

aprofitant
estonetes per a
fer de les seves. 

Arreplegats entre
murades, els nostres
paisatges es cenyeixen
als habitacles de
la nostra llar.

Quadres, cadires,
taules, sellons,
només la nostra
imaginació ens pot
alliberar de viure
entre quatre parets.

Has perdut la gana
de menjar, fins i tot,
ja no li'n trobis sentit
a les coses.

Podràs, altrament,
confiar amb la vida,
després d'entrellucar
com tots els dies
s'atreveixen a atemptar
contra l'existència 

de qualsevol..?

D'ara endavant,
n'hauràs de confiar
amb tu, perquè només
ens tenim a nosaltres
mateixos, ocupant
cossos desocupats.
 
Al teu amoret li'n
varen administrar
píndoles amb efectes
anestesiants,
i, de llavors ençà,
què ja no recorda 
el seu nom, menys
encara el teu.

Sotmès a control
remot, pel seu llinatge
de diablots, hi viu
empresonat entre dos
mons.
  
Ara, cal esperar que
la seva ànima d'humà
el reconegui i,  
s'acoble a d'ell per
tostemps,
fins a recuperar
cadascun dels seus
records distorsionats.








Adela Payá i Prats
            😎

dissabte, 25 d’abril del 2020

LA TERRA I EL SOL AMB  CONJUNCIÓ DIVINA. 

     
                           URMAH




LA TERRA I EL SOL AMB 
CONJUNCIÓ DIVINA.






Avui m'he botat
la normativa.
N'he sortit al carrer
sense guants
ni mascareta. 
Sota un cel de
plom, me n'he begut
els ruixims
d'aigua dolça .
Quin alivi, poder
desentumir el meu
cos, desplegar
les meves ales
arreplegades
i sentir-me com
un humà lliure
de tantes
perversitats.
Arremorada de
goig, he saludat
als germans arbres, 
i, he agraït la
piuladissa dels
ocells.
El meu guardià:
un preciós Gran Felí,
m'acompanya
per tot arreu.
Em diu que no
n'estic a soles,
què m'atreveixi
a confiar en ell.
Què m'alertarà
quan em trobi
en perill.
Ell, de la raça
Urmah, hi és
a recer meu i, 
des d'aleshores,
què el pressenteixo,
tot s'ha omplit
de més vitalitat. 
Avui, he calcigat
la terra,
encara hi puc
alenar,
respiro 

profundament,
m'omplo de 

centelleigs
de llum,
m'expandeixo,
abraço als nens
dels subterrànis,
demano a les forces
del bé, què els
alliberin prompte.
He comprès què
cal espargir el
nostre Amor malgrat
les atrocitats dels
ignorants,
on al seu davant
tanmateix, podem
semblar uns ingenus.
A dintre nostre,
refulgeix un fractal
de les energies
creadores, 

divinitat
en estat pur,
on a qualsevulla
essència vital, la
irradien de més
raigs diamantins.
N'estem illuminant
al nostre planeta,
pesi a qui pesi.
Molts germans
del Cosmos, estan
esparverats,
després d'haver-nos
empresonat
a dintre de gàbies  
electromagnètiques.
Però muntarem
a la quinta dimensió
perquè el Pare-Mare
Primigenis de la
Creació, així ho han
decretat.
Prepareu les maletes,

hi som a un pas
de vibrar amb més
intensitat.
La nova Terra, ens
està esperant a tots
aquells què ens
delectem per imaginar
un món millor
per a tothom.




   
 Adela Payá i Prats
              💜



 




 
  
  
 





 
 


 




  

 
 


   


divendres, 24 d’abril del 2020

N'HI HA AMORS..!






N'HI HA AMORS..!



N'hi ha amors
què s'observen
de lluny amb
ullades quàntiques,
saltironejant
d'un quadrant
a l'altre.

S'hi delecten
per romandre
desenllaçats,
amb braços
arreplegats,

cames ajupides 
i, ments atordides.

S'han oblidat de
posar en acció els
impulsos amorosits,
i, divaguen de moltes
maneres.

Tanquen a les seves
amants als trasters,
amb la intenció de
difuminar-les per
tostemps.
Mentrestant ells, els
carcellers, treuen 

potes des del seu cor,
imitant als crancs.
 
N'hi ha amors què
tenen por d'estimar,
es declaren incrèduls
de les volences,
es congratulen per
no tornar a patir,
o es complauen
amb cossos de
goma-escuma.

Addictes als costums
establerts,
prefereixen viure
el mateix de sovint,
malgrat la seva
infelicitat,
que no pas inaugurar
una vida apassionada.

N'hi ha amors
què s'amaguen a
les prestatgeries,
agafant pols i, nodrint
arnes a tothora. 

Han decidit fer-ne
retallades de tot allò
què els empenyia
a viure amb cor
batent.

Amb l'excusa de
sentir-se ben grans,
s'escarxofen a sobre
de sellons molluts
i, amunteguen
rancúnies, cada vegada
més entortolligades.
 
El meu amor, ara
mateix, n'és un grill
invisibilitzat,
què a les nits hi ve
a entonar melodies
amb el seu carrisqueig
tant peculiar.

El pitjor de tot és
que no entenc el
què cantusseja,
i, encara que adormida,
s'arrauleix al dessota
del meu coixí.

En aixecar-me del
llit, en comptes de
parlar, xiriguejo
com un gríl.lid.





 
 Adela Payá i Prats
              🐾


BESÀVIA PATERNA..!


                ISABEL PÉREZ VIDAL


            🌞⚘☘🌻🌿💓🥁🎷🎈🎁🌏💜


         

A LA BIORXA..!








A LA BIORXA..!


Duus engrunes
de llacor als ulls.
Has ensulsiat
els records,
de manera subtil,
als quals, els descrius
de formes
bescanviades.

Te n'has fet oblidadís
dels tractats
aparaulats, i en
comptes de venir,
te n'has extraviat a
redossa dels roures.
Les mans les tens
reblides de destrals. 

N'havies de talonejar
al damunt de les 
tarimes,
fer retrunys de
castanyoles, i mostrar
el teu jupetí cenyit
per donar-li'n gust
a les nimfes
d'alabastre.

Les estimes, aleshores,
jeien amuntegades
como ofrenes a dintre
de les escopideres.

Has tancat els llavis
de mots enfervorits;
raspes esfilagarsades
folren els llambrots
entumits.

N'hi ha un plor amarg
a dintre de les ànimes,
quan sense voler-ho
han de fugir amb
disfresses clapejades.
 
Al bell mig de l'escenari,
una llacuna d'onades
esgrogueïdes,
encobreix a una bèl.lüa,
i tu, abillat de gusseta
sotsobres enmig
de les aigües arrissades.
    
Agosteges com fruit
escarransit,
els raigs assolellats
han ressaltat
amb més feresa
les rugositats dels
bagots.  
 
On ara, un aucell
espicassa les
panses moradenques
d'un any endarrerit,
ocultat entre fulles
de pàmpols.
 
Duus engrunes
de llacor als ulls
i, el què vius no té
res a veure amb
el que cruixeix
a dintre teu.

Trepitges camins
encaboriats dels
mateixos atzucacs,
però amb un cor
encongit, què hi
va decreixent a
mesura què els
anys transcorreixen.

Les espurnes etèries
repercudeixen contra
la teva cuirassa,  
i, et condols de no
poder expandir-te 
amb més consciència
espiritual. 

Els diantres continuen
estiregassant-te
les pellofes, i no
n'hi ha herba remeiera
què els pugui fer escapolir
del teu costat.  






Adela Payá i Prats
             💓 

dilluns, 20 d’abril del 2020

SÍ LA MORT S'HI FA PRESENT..!








SÍ LA MORT S'HI
FA PRESENT..!




Sí es morim
un, dels dos,
o els dos al
mateix temps,
no ens oblidem
de dir-nos:
adéu siau,
entre besades
de mitja lluna.

Que no venci
l'amarg record
d'un abandó;
l'absència de
dues mans
desenllaçant-s'hi;
el rellotge fent
sonar l'alarma,
d'un final proclamat.
Les nostres passes 
desfent-ne petjades
pels camins
què junts hi
vàrem transitar. 

Sí es morim
els dos al
mateix temps, 
cerquem un lloc
eteri, pel qual
poder-nos
enganxar als
enfilalls què
ambdós teixírem
quan ens volíem.

Seria engrescador
poder gronxar-nos
de nou,
fer esclatar el riure,
i, relatar-nos
històries com
abans, quan tot
ho fèìem petar
entre una munió
de riallades.

Aqueix vaixell
què hi vas deixar
ancorat a vora
de mar,
ens reclama
què muntem
a sobre d'ell.
Hi vol endur-nos
a un paratge
dolçament tranquil,
on tindrem tot el
temps del món
per a besllumar-nos.  
 
Sí només un dels
dos se'n va,
l'altre: el vivent,
ho sabrà d'immediat,
i, sí els dos seguim
en vida, també ho
percebrem i,
a més a més,
a l'instant.

Les ànimes es
comuniquen,
utilitzen els seus
sons peculiars
per a transmetre
sentiments ocultats.
 
La teva tristor, n'és
una arpa, imitant
el flux d'un rierol
a les nits.
La teva joia,
un flabiol esplendorós, 

eixordant
les meves oïdes.
Quan pensis amb
tu i amb mi,
al bell mig del cor,
un violí entonarà
una dolça melodia

Aleshores, hi faig
giravolts fins a
trobar-me amb tu
i, ballem durant hores
a sobre de discos
platejats, arribant
més amunt dels
firmaments.

Sí els dos sobrevivim
toquem alhora
els tamborils,
fem-nos senyals
de fum,
inscriguem als cels
lletres de fumaroles
amb els nostres
noms encastats.
    


   
Adela Payá i Prats
           🎷🥁


dissabte, 18 d’abril del 2020

ÀNIMES  EMPENYORADES..!









ÀNIMES
EMPENYORADES..!







Empolsega'm
el cos amb pètals
de flors porpres;
fes-me carícies
amb plomes
amarantines;
folra'm els
plecs ocultats,
amb el palpís
dels teus dits. 

Besa'm les galtes
amb murmuris
de corn marí;
dibuixa'm
estellicons a sobre
dels llavis.

Entre dolces
abraçades,
desitgem-nos
rellucs de tendres
mossegades.
Rodolem junts
als llocs on
sempre hi vam
romandre junyits.
 
Al fons de l'oceà
s'obrin cofres
rovellats, 
mostrant-nos els
records d'altres
existències.

Cuida'm a dintre
del teu cor,
clenxina'm els
cabells,
obri el finestral
per on el Sol
s'escola i, quan
et vingui de gust,
asseu-te al meu
costat.

Parla'm de tu,
però sense afegitons
ni engalipades,
ja hi som grans
per a fer-ne
hipèrboles de tot.
 
Viatgem als
interludis dels
nostres versos,
ofegats per les
diàfanes pluges.

Vine a per mi;
treu-me de dintre
de les gàbies;
arremet contra
els barrots de ferro;
enllumena el meu
rostre amb els
teus fanals labials.
 
Hi vas prosseguir
pel viarany dels
oblits, mentre al
teu darrere, una
muller de neulines,
s'hi va aliar amb
les orèades.
   
Tatua'm l'ànima
de bells paisatges,
i, quan giris el cap
encara que sembli
què no hi estigui,
contempla'm
de cos amorosit.

No deixis mai
d'estimar-me,

malgrat
els silencis i, 

els exilis,
les absències i,
els sentiments
destarotats.







Adela Payá i Prats
             🍂🍃

REPETICIÓ DE LA JUGADA...! 








REPETICIÓ DE
LA JUGADA...!



Mires el cel
amb llums
emboirades

enmig
dels núvols.

No n'hi ha de
respostes,
toca patir
a cada instant.

Tots els dies
ens anuncien
morts, no volen
que se'ns oblidi
què hi som fets
de matèria corporal.

Però la nostra
ànima immortal
pot ataüllar-ho
tot, més enllà
de la substància.

Doncs, aleshores,
com s'explica
què hi puc veure't
assegut al davant
de l'ordinador.

Sospireges de
pena encongida, 
com paparra
adherida a la 

teva pell.

Em banyo al bassiol
del teu entristit cor,
espurnejada
per les petalines lilàs,
hi són les teves
llàgrimes purpúries,
cobrint-me des de les
teves dolences.

Per mi, no hi seràs
mai un mestre o un
semidéu a qui venerar.
Emprar aquests 
mots
n'és sinònim de voler
conquerir amb afalacs.
Mai, cauré tan baix..!  

Seràs el meu company
en el camí de la vida;
dos éssers semblants
què de tant en tant
conversen,
què s'hi fan companyia
amb un respecte mutu,
magistral, on no en
tenen cabuda les
enganyifes i, on la
confiança n'és l'aliada
dels enfilalls cèlics.

Per molt d'esforç què
empris en esmicolar-me,

més a prop teu em
percebràs, malgrat que
visquem ben allunyats.

Tal vegada, no col.lidirem
en cap moment, però
tots dos plegats
ocuparem un espai a 

dintre dels nostres esperits, 
demanant-li al Cosmos
apertures de portalades,
per tal de continuar
acomiadant-nos
una i altra vegada.

Ens hem declarat en 

contra de les querences,
però això no vol dir què
no s'estimem
més amunt dels estels, 
fingint obvietats i, 
enemistats.



Adela Payá i Prats
           👨‍🚀👩‍🚀  

 













 

dijous, 16 d’abril del 2020

GRÀCIES, MERCÈ I JÚLIA👄👄



                    😍😘❤💜💚💛💙💟💘💓💞
           

   

EL MEU  ANIVERSARI..!









EL MEU
ANIVERSARI..!





Avui: 16 d'abril
el meu aniversari.

Records de nina
feliç, quan tot ho
desconeixia,
i, quan del cel en volia
despenjar estels.

Els arbres: amics
per sempre,
la Terra: terrossos
de sucre negre,
càntics de fullam
enmig de les
ventades.

Figures de fang
cisellades i,
assecades al Sol;
rialles i plors
amb genolls
ensangonats;
arrapades dels
astuts gats, 
i, un grapat de
dibuixos pintats
amb aquarel.les.

La mar, la meva
amiga de l'ànima;
als vuit anys
la vaig conèixer.
Petxines a les mans
cargols de mar,
crancs sota el
roquissar;
xarxes de pescadors.    

Jocs inacabables:

" Conillets a la mar "
" Joc del mocador "
" La vídua"
" Baló presoner "
" Endevinalles "
" Lluita dels vaixells "

Joia per viure;
gelats de menta;
pinyes per la gleva;
carreres amb bicicletes;
pell assolellada;
rellucs de flors;
i, els banys a la
bassa. 


Ser, existir i, gaudir
amb el goig
d'expandir-me
a cada instant.

L'anouer centenari:
el nostre castell
amb merlets de
branquillons.

Recull de pomes
al setembre, entre
somriures, reblint
caixes de fusta. 

El pare feliç, de tants
fruits envermellits.
Compota i, melmelada
de maçanes.
Rosers de tots els
colors al jardí,
fragàncies
embriagadores;
el gessamí trepant
per les murades;
i, l'ametller: el guardià
de la cuina.

Avui en faig anys,
molts anys,
malgrat el temps
em sento com una
nina;
retorno a aquell lloc

què en va veure
créixer amb tanta 

Natura florint 
a dintre meu,
on hi vaig ser
eternament jocosa. 
  

  



Adela Payá i Prats
         🍁🌳🌻

dimecres, 15 d’abril del 2020

DONAR COMIAT..!







DONAR COMIAT..!




T'hi vas oblidar de
fer-me l'últim petó,
de recitar-me el nostre
poema amorosit,
de llegir els meus
escrits.

En vas fer obviats
del què n'era
tan majestuós;
només volies un munt
de garlandes
a sobre teu,
com també
corones de llorer
a redossa del teu cap.

T'hi vas oblidar de
donar-li'n corda als
ninots somniadors,
i, tot allò què volíem
detonar, mai no hi
va estavellar. 

Te'n vas engolir les
píndoles psicodèliques,
i, des de llavors ençà,
què vius endormiscat.

Neguiteges com ànima
en pena;
consultes als oracles
pels futurs veniders,
i, extraviat enmig del
laberint, t'abraces al
Minotaure;
no hi vas saber
agafar-te'n dels fils
què t'hi vaig teixir.

Aleshores, hi vas
convèncer a la bèstia
per tal de transformar-te
en ella.
N'havies de sobreviure..!

T'hi vas oblidar del
darrer comiat,
on dues copes de vi
negre, romanen al
damunt d'un rocam,
el qual, només,
podrem clissar-lo
en segellar
el pacte dels adéus.

Mentrestant, els
nostres calzes,
s'omplin i, es buiden
de continu;
ens esperen arraulits
a la font dels
desencisos, on
ja d'una vegada,
s'hi volen delectar
per fer miques dels 
nostres gots 

cristal.lins.


  






Adela Payá i Prats
             🤝







 

 
   


dimarts, 14 d’abril del 2020

Escriptor: Joan Pinyol Colom.









       

                     🌻🌷🌸🍂🍃🍁🌳🥀🌱🍀

ATRENYELLAT..!






ATRENYELLAT..!




Hi he trenat
paraules velles
amb núvols
de melicotó.

Se'n surten, ara,
mots afruitats
amb gust de
cireres agres.

Els meus llagrimons
amargs, els he
tastat, ....Ara mateix,
hi són dolços.

Te'ls oferiré a dintre
de capses de nacre, on
en obrir-les, una pluja
perlada et mullarà.

Has de saber com flaira la pena, 

des d'aquell jorn que
hi vas ensementar al meu
cor de xopa molsa.  

No hi va haver pietat
ni compassió, com tampoc
s'hi va recompondre
un amor desllustrat.

N'hi ha els empelts de les 

estimes per les pellofes 
corrugades d'una soca maleïda, 
què entona sons de mort.

S'han deslligat mans en pro 

de l'abúlia, per tal de romandre
ella, asseguda, a sobre 
d'escambells esquinçats.

De les auledes, xiscles
d'òlibes, proclamen rebrolls
de glans marronosos als ulls
d'una dona metamorfosejada.

Ella, abandonada al bell mig
de la terra i dels cels, aleteja
de vols infecunds, mentre
ell, llança dards contra l'èter.  

Hi he trenat
paraules novelles
amb feixos de llum
assolellats.

Per on transiten tot
ho guareixen, i a tu,
home de regalèssia, t'han 

fistonejat de florades.

Poncelles porpres
s'enfilen als firmaments,
recollint els xarops de ceruli
què a tothom amorosirà.   

Els vels amb els quals
em vas encobrir el cos,
s'enlairen per sobre dels
estels. Ja exposada al

descobert, retorno al meu
estat de cuca dormidora,
somniant amb nierols
d'ivori i, pàlpits diamantins.


  


Adela Payá i Prats
             💥

      
      

  



diumenge, 12 d’abril del 2020

COM ET DIUEN...?







COM ET DIUEN...?



Al cistell et duc
berrejat amb
préssecs i cireres.

Em mires espantat
preguntant-m'hi
qui ets tu?

Vaja, un gra de
raïm què parla...! 

Faig veure què
et mossego i
t'escolto bramar.

Et demano com
et diuen, i em respons
què no ho saps.

T'assemblis a un
caputxet moradenc
a punt de ser-hi devorat
per una lloba afambrada.

En engolir- te
em fas cops de puny
a la panxa.

Te'n surts per la
meva boca tot
convertit en diabló
amb ales de pàmpols..

En voler acaçar-te
ja n'he fet massa tard,
te n'has menjat
totes les vinyes
de la contornada. 

Ara mateix, llueixis
com un monstruós
gegant, amenaçant
a tothom.

Flamarades glauques
vomiteges des dels
teus llambrots,
i una pluja tenyida
de verd ens inunda. 

Seràs un coronavirus
mutat...?

 

 
 
Adela Payá i Prats
           ☠


   


divendres, 10 d’abril del 2020

ESCLATS AL PLANETA...!







ESCLATS AL
PLANETA...!




No hi puc oblidar
la dolça vida,
quan pensàvem:
amor,
quan sentíem:
amor;
quan actuàvem:
amor
i, tot semblava fet
de molts colors.

Oloraves la Terra
i, en feia flaire
a pastís de poma;
miraves el cel blau
i, semblava què
volaves;
grimpaves pels
arbres i, podies
passar hores
asseguda a sobre
d'una branca
somniant en ocellets.

Tot n'era bell,
tendrament bell
i, parlaves amb éssers
de bromitja,  
et deien coses
meravelloses,
contràries als fets
de la mateixa vida.

Fantasiejava amb
homes què tenien
cor de gerdons,
mans tendres com
el setí i, accions 
encomiables.

Aleshores, pels
foradets negres
s'escolaven
cucs amb males
intencions, què tot
ho emmascaraven
de quitrà.

Per això, més
que mai,
hem de rumiar,
i, espetegar de
més amor on
amb més
llum amuntegada,
espentem a la nostra
Mare Terra a muntar
graonades envers
els camins refulgents.

Ara mateix, les
lluminàries en fan
mossegades a les
obscuritats.
Nens, homes i
dones hi són
alliberats de les
xarxes dels perversos,
s'hi fan esclatar
bases subterrànies
alliberant criatures
segrestades i,
combatint als 

obcecats monstres.

Abans de res,
n'haurem de guarir
a les nostres
víctimes i, pregar per
tots els assassinats 
dirigits contra la

humanitat.

Quantes bestieses
hem hagut de confrontar
en aquest planeta;
a dintre del qual

no puc abraçar-te
ni plorar a sobre dels
teus muscles,
ni expressar-te quanta
melangia arrauleixo
a dintre del meu
esperit, perquè no
puc comprendre res
i, milers de cristalls
han estavellat de sobte
a l'interior del meu cor.

Poster, sí tingués
la benaurança de
poder vagarejar
arran teu, aleshores,
no em costaria gaire
estiregassar els
meus llavis en direcció
als ulls i, dibuixar-te
un picardiós somriure.
  





Adela Payá i Prats
            💥
    








   


  


 

    




dijous, 9 d’abril del 2020

US ESTIMO 👄




                      💘💛💚💙💜💝💞💥💓

PLORS BLAUS..!








PLORS BLAUS..!





No en té massa
sentit, ignorar
el què n'és tan
evident,
així doncs,
continuar pel
mateix senderol,
ara s'hi farà
més complicat.

Escolliré un viaró
estret, reblit
d'arbredes, on en
cada arbre t'hi
pugui contemplar,
on els nostres
quatre ulls, en donen
vida a un paradís
somniat.
  
Decebuda de tantes
coses,
eixarreïda d'albirar
un munt d'atrocitats,
imaginaré una vida
millor per a tots.

N'has fet bé en
marxar,
estem en guerra
contra els qui sempre
han manat en aquest
planeta,
però què tristament,
molt pocs en
són conscientes.
 
Gairebé ningú, no
percebeix els plors
dels nens, dels homes
i, de les dones
endins de les coves
subterrànies,
com tampoc se
n'adonen dels
experiments
amb humans.

Pateixo per tant de
sofriment gratuït,
on ja no hi trobo
consol amb res,
ni tan sols no hi puc
acoblar-me a una
mà amiga, perquè
tothom n'està
convençut
de la meva bojeria. 

Doncs vivim
empresonats, sota
les ordres d'uns
sonats ben malalts;
condemnats a sotjar
espectacles grotescs.

Sí almenys pogués
sentir la teva calidesa,
les teves paraules
a mitja veu.
Sí encara pogués
conservar la capacitat
per tornar a confiar
en la mateixa existència,
però he de reconèixer
què hi sóc l'eco,
la caixa de ressonància
de mi mateixa:
una bombolla blava
emplenada de ruixats,
què en estavellar
plourà indefinidament
fins a esbarriar-se.
  



 
Adela Payá i Prats
            🗺





  


divendres, 3 d’abril del 2020

ALS JUGADORS BARATERS..!








ALS JUGADORS
BARATERS..!




Parloteges i
divagues tostemps,
en fas catúfols,
confons i, barrages
cadascuna de les
teves estrofes.

Dirigeixis fletxes
on no n'hi han
de dianes i, 

al tronc del llorer 
n'has enclavat
més d'una.

N'estic enfurismada
per romandre 

a dintre d'una pintura
inacabada,
on puc observar
taques força 

obscurides.     
  
Ja sé què te'n rius de 
tot, doncs hi vas venir
a la Terra a enllefiscar-la
amb pinzellades fosques.

Pintures Goiesques
per tot arreu; 
monstres i, dimonis,
nens maltractats,
humans torturats,
innocents amb
somriures 

d'ignoràncies.

Abraça'm Mare
Terra,
se'n fa complicat
viure entre canalles,
entre destructors
de vides,
entre aquells què
t'estrenyen les mans
i, de cop, et giren la
cara, sense motiu, 
seguint les directrices
d'uns pensaments
malgirbats.

A les nits me'n duc
a la Terra de passeig,
en fem de giragonses
a redós del Sol Alció
i, el nostre planeta
tot refulgent,
s'espolvoreja
cadascuna de les
puces injectades.  

Parloteges i,
divagues tostemps,
no en dius cap veritat,
i, no saps què amb
aquestes actuacions
teves, fereixis a Gaia.
 
Prepara't l'equipatge,
amb tots els teus
amics entremaliats,
marxareu a un altre
lloc de la galàxia, on
tots els turbulents, us
confrontareu uns en
contra dels altres, 

però ja força allunyats 
dels humans.
 



 


 
Adela Payá i Prats
              🌏