REPETICIÓ DE LA JUGADA...!

REPETICIÓ DE
LA JUGADA...!


Mires el cel
amb llums
emboirades
enmig
dels núvols.

No n'hi ha de
respostes,
toca patir
a cada instant.

Tots els dies
ens anuncien
morts, no volen
que se'ns oblidi
què hi som fets
de matèria corporal.

Però la nostra
ànima immortal
pot ataüllar-ho
tot, més enllà
de la substància.

Doncs, aleshores,
com s'explica
què hi puc veure't
assegut al davant
de l'ordinador.

Sospireges de
pena encongida, 
com paparra
adherida a la 
teva pell.

Em banyo al bassiol
del teu entristit cor,
espurnejada
per les petalines lilàs,
hi són les teves
llàgrimes purpúries,
cobrint-me des de les
teves dolences.

Per mi, no hi seràs
mai un mestre o un
semidéu a qui venerar.
Emprar aquests mots
n'és sinònim de voler
conquerir amb afalacs.
Mai, cauré tan baix..!  

Seràs el meu company
en el camí de la vida;
dos éssers semblants
què de tant en tant
conversen,
què s'hi fan companyia
amb un respecte mutu,
magistral, on no en
tenen cabuda les
enganyifes i, on la
confiança n'és l'aliada
dels enfilalls cèlics.

Per molt d'esforç què
empris en esmicolar-me,
més a prop teu em
percebràs, malgrat que
visquem ben allunyats.

Tal vegada, no col.lidirem
en cap moment, però
tots dos plegats
ocuparem un espai a 
dintre dels nostres esperits, 
demanant-li al Cosmos
apertures de portalades,
per tal de continuar
acomiadant-nos
una i altra vegada.

Ens hem declarat en 
contra de les querences,
però això no vol dir què
no s'estimem
més amunt dels estels, 
fingint obvietats i, 
enemistats.



Adela Payá i Prats
           👨‍🚀👩‍🚀