ATRENYELLAT..!

ATRENYELLAT..!




Hi he trenat
paraules velles
amb núvols
de melicotó.

Se'n surten, ara,
mots afruitats
amb gust de
cireres agres.

Els meus llagrimons
amargs, els he
tastat, ....Ara mateix,
hi són dolços.

Te'ls oferiré a dintre
de capses de nacre, on
en obrir-les, una pluja
perlada et mullarà.

Has de saber com flaira la pena, 
des d'aquell jorn que
hi vas ensementar al meu
cor de xopa molsa.  

No hi va haver pietat
ni compassió, com tampoc
s'hi va recompondre
un amor desllustrat.

N'hi ha els empelts de les 
estimes per les pellofes 
corrugades d'una soca maleïda, 
què entona sons de mort.

S'han deslligat mans en pro 
de l'abúlia, per tal de romandre
ella, asseguda, a sobre 
d'escambells esquinçats.

De les auledes, xiscles
d'òlibes, proclamen rebrolls
de glans marronosos als ulls
d'una dona metamorfosejada.

Ella, abandonada al bell mig
de la terra i dels cels, aleteja
de vols infecunds, mentre
ell, llança dards contra l'èter.  

Hi he trenat
paraules novelles
amb feixos de llum
assolellats.

Per on transiten tot
ho guareixen, i a tu,
home de regalèssia, t'han 
fistonejat de florades.

Poncelles porpres
s'enfilen als firmaments,
recollint els xarops de ceruli
què a tothom amorosirà.   

Els vels amb els quals
em vas encobrir el cos,
s'enlairen per sobre dels
estels. Ja exposada al

descobert, retorno al meu
estat de cuca dormidora,
somniant amb nierols
d'ivori i, pàlpits diamantins.


  


Adela Payá i Prats
             💥