ESCLATS AL PLANETA...!

ESCLATS AL
PLANETA...!



No hi puc oblidar
la dolça vida,
quan pensàvem:
amor,
quan sentíem:
amor;
quan actuàvem:
amor
i, tot semblava fet
de molts colors.

Oloraves la Terra
i, en feia flaire
a pastís de poma;
miraves el cel blau
i, semblava què
volaves;
grimpaves pels
arbres i, podies
passar hores
asseguda a sobre
d'una branca
somniant en ocellets.

Tot n'era bell,
tendrament bell
i, parlaves amb éssers
de bromitja,  
et deien coses
meravelloses,
contràries als fets
de la mateixa vida.

Fantasiejava amb
homes què tenien
cor de gerdons,
mans tendres com
el setí i, accions 
encomiables.

Aleshores, pels
foradets negres
s'escolaven
cucs amb males
intencions, què tot
ho emmascaraven
de quitrà.

Per això, més
que mai,
hem de rumiar,
i, espetegar de
més amor on
amb més
llum amuntegada,
espentem a la nostra
Mare Terra a muntar
graonades envers
els camins refulgents.

Ara mateix, les
lluminàries en fan
mossegades a les
obscuritats.
Nens, homes i
dones hi són
alliberats de les
xarxes dels perversos,
s'hi fan esclatar
bases subterrànies
alliberant criatures
segrestades i,
combatint als 
obcecats monstres.

Abans de res,
n'haurem de guarir
a les nostres
víctimes i, pregar per
tots els assassinats 
dirigits contra la
humanitat.

Quantes bestieses
hem hagut de confrontar
en aquest planeta;
a dintre del qual
no puc abraçar-te
ni plorar a sobre dels
teus muscles,
ni expressar-te quanta
melangia arrauleixo
a dintre del meu
esperit, perquè no
puc comprendre res
i, milers de cristalls
han estavellat de sobte
a l'interior del meu cor.

Poster, sí tingués
la benaurança de
poder vagarejar
arran teu, aleshores,
no em costaria gaire
estiregassar els
meus llavis en direcció
als ulls i, dibuixar-te
un picardiós somriure.
  





Adela Payá i Prats
            💥