COM ET DIUEN...?

COM ET DIUEN...?



Al cistell et duc
berrejat amb
préssecs i cireres.

Em mires espantat
preguntant-m'hi
qui ets tu?

Vaja, un gra de
raïm què parla...! 

Faig veure què
et mossego i
t'escolto bramar.

Et demano com
et diuen, i em respons
què no ho saps.

T'assemblis a un
caputxet moradenc
a punt de ser-hi devorat
per una lloba afambrada.

En engolir- te
em fas cops de puny
a la panxa.

Te'n surts per la
meva boca tot
convertit en diabló
amb ales de pàmpols..

En voler acaçar-te
ja n'he fet massa tard,
te n'has menjat
totes les vinyes
de la contornada. 

Ara mateix, llueixis
com un monstruós
gegant, amenaçant
a tothom.

Flamarades glauques
vomiteges des dels
teus llambrots,
i una pluja tenyida
de verd ens inunda. 

Seràs un coronavirus
mutat...?

 

 
 
Adela Payá i Prats
           ☠