COM ET DIUEN...?
Al cistell et duc
berrejat amb
préssecs i cireres.
Em mires espantat
preguntant-m'hi
qui ets tu?
Vaja, un gra de
raïm què parla...!
Faig veure què
et mossego i
t'escolto bramar.
Et demano com
et diuen, i em respons
què no ho saps.
T'assemblis a un
caputxet moradenc
a punt de ser-hi devorat
per una lloba afambrada.
En engolir- te
em fas cops de puny
a la panxa.
Te'n surts per la
meva boca tot
convertit en diabló
amb ales de pàmpols..
En voler acaçar-te
ja n'he fet massa tard,
te n'has menjat
totes les vinyes
de la contornada.
Ara mateix, llueixis
com un monstruós
gegant, amenaçant
a tothom.
Flamarades glauques
vomiteges des dels
teus llambrots,
i una pluja tenyida
de verd ens inunda.
Seràs un coronavirus
mutat...?
Adela Payá i Prats
☠
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada