ÀNIMES EMPENYORADES..!

ÀNIMES
EMPENYORADES..!






Empolsega'm
el cos amb pètals
de flors porpres;
fes-me carícies
amb plomes
amarantines;
folra'm els
plecs ocultats,
amb el palpís
dels teus dits. 

Besa'm les galtes
amb murmuris
de corn marí;
dibuixa'm
estellicons a sobre
dels llavis.

Entre dolces
abraçades,
desitgem-nos
rellucs de tendres
mossegades.
Rodolem junts
als llocs on
sempre hi vam
romandre junyits.
 
Al fons de l'oceà
s'obrin cofres
rovellats, 
mostrant-nos els
records d'altres
existències.

Cuida'm a dintre
del teu cor,
clenxina'm els
cabells,
obri el finestral
per on el Sol
s'escola i, quan
et vingui de gust,
asseu-te al meu
costat.

Parla'm de tu,
però sense afegitons
ni engalipades,
ja hi som grans
per a fer-ne
hipèrboles de tot.
 
Viatgem als
interludis dels
nostres versos,
ofegats per les
diàfanes pluges.

Vine a per mi;
treu-me de dintre
de les gàbies;
arremet contra
els barrots de ferro;
enllumena el meu
rostre amb els
teus fanals labials.
 
Hi vas prosseguir
pel viarany dels
oblits, mentre al
teu darrere, una
muller de neulines,
s'hi va aliar amb
les orèades.
   
Tatua'm l'ànima
de bells paisatges,
i, quan giris el cap
encara que sembli
què no hi estigui,
contempla'm
de cos amorosit.

No deixis mai
d'estimar-me,
malgrat
els silencis i, 
els exilis,
les absències i,
els sentiments
destarotats.







Adela Payá i Prats
             🍂🍃