DONAR COMIAT..!
T'hi vas oblidar de
fer-me l'últim petó,
de recitar-me el nostre
poema amorosit,
de llegir els meus
escrits.
En vas fer obviats
del què n'era
tan majestuós;
només volies un munt
de garlandes
a sobre teu,
com també
corones de llorer
a redossa del teu cap.
T'hi vas oblidar de
donar-li'n corda als
ninots somniadors,
i, tot allò què volíem
detonar, mai no hi
va estavellar.
Te'n vas engolir les
píndoles psicodèliques,
i, des de llavors ençà,
què vius endormiscat.
Neguiteges com ànima
en pena;
consultes als oracles
pels futurs veniders,
i, extraviat enmig del
laberint, t'abraces al
Minotaure;
no hi vas saber
agafar-te'n dels fils
què t'hi vaig teixir.
Aleshores, hi vas
convèncer a la bèstia
per tal de transformar-te
en ella.
N'havies de sobreviure..!
T'hi vas oblidar del
darrer comiat,
on dues copes de vi
negre, romanen al
damunt d'un rocam,
el qual, només,
podrem clissar-lo
en segellar
el pacte dels adéus.
Mentrestant, els
nostres calzes,
s'omplin i, es buiden
de continu;
ens esperen arraulits
a la font dels
desencisos, on
ja d'una vegada,
s'hi volen delectar
per fer miques dels
nostres gots
cristal.lins.
Adela Payá i Prats
🤝
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada