A LA BIORXA..!

A LA BIORXA..!


Duus engrunes
de llacor als ulls.
Has ensulsiat
els records,
de manera subtil,
als quals, els descrius
de formes
bescanviades.

Te n'has fet oblidadís
dels tractats
aparaulats, i en
comptes de venir,
te n'has extraviat a
redossa dels roures.
Les mans les tens
reblides de destrals. 

N'havies de talonejar
al damunt de les 
tarimes,
fer retrunys de
castanyoles, i mostrar
el teu jupetí cenyit
per donar-li'n gust
a les nimfes
d'alabastre.

Les estimes, aleshores,
jeien amuntegades
como ofrenes a dintre
de les escopideres.

Has tancat els llavis
de mots enfervorits;
raspes esfilagarsades
folren els llambrots
entumits.

N'hi ha un plor amarg
a dintre de les ànimes,
quan sense voler-ho
han de fugir amb
disfresses clapejades.
 
Al bell mig de l'escenari,
una llacuna d'onades
esgrogueïdes,
encobreix a una bèl.lüa,
i tu, abillat de gusseta
sotsobres enmig
de les aigües arrissades.
    
Agosteges com fruit
escarransit,
els raigs assolellats
han ressaltat
amb més feresa
les rugositats dels
bagots.  
 
On ara, un aucell
espicassa les
panses moradenques
d'un any endarrerit,
ocultat entre fulles
de pàmpols.
 
Duus engrunes
de llacor als ulls
i, el què vius no té
res a veure amb
el que cruixeix
a dintre teu.

Trepitges camins
encaboriats dels
mateixos atzucacs,
però amb un cor
encongit, què hi
va decreixent a
mesura què els
anys transcorreixen.

Les espurnes etèries
repercudeixen contra
la teva cuirassa,  
i, et condols de no
poder expandir-te 
amb més consciència
espiritual. 

Els diantres continuen
estiregassant-te
les pellofes, i no
n'hi ha herba remeiera
què els pugui fer escapolir
del teu costat.  






Adela Payá i Prats
             💓